EUROPA
La vida és un camí ple de sorpreses. Al final hem aconseguit que el famós Tractat de Lisboa s’ aprovés. Gairebé 8 anys d’ ensurts . Pels que hem viscut el projecte europeu de prop va ser una gran notícia. Ara ja s’ ha donat el pas important de nomenar el president de la Unió Europea i del Responsable dels afers internacionals de la Unió Europea. Henry Kissinger es queixava que quan volia parlar amb Europa no sabia a qui trucar. Ara sí. Ja hi ha noms i per suposat telèfons. Ha estat una tasca complexa la que ha desenvolupat amb èxit la presidència de torn de la Unió Europea, és a dir el govern suec. Trobar unanimitats és una tasca gegantina en un univers a on hi han vint i set caps d’estat o de govern a on cada ú té la seva agenda i el seus interessos. Hi ha qui opina que amb el mètode europeu d’escollir càrrecs sempre anem als perfils baixos. Es veritat que el que fins ara ha estat primer ministre belga Herman Van Rompuy no el coneix gairebé ningú i que la Catherine Asthon h