SEGONA VIDA...
Al cap dels anys em demano que és el que puc saber, que tinc de fer i quin dret tinc en esperar quelcom. Els anys passen molt de pressa. He viscut una vida molt intensa. Vull seguir en la intensitat. He estat molt afortunat. Hi ha etapes en la vida. Etapes que no decidim. Ens venen donades. Hi ha un moment que hom pot decidir la propera etapa, que no ve donada per fenòmens externs, sinó més aviat per la vitalitat interna. Sovint en la vida has de seguir les prescripcions que et venen de fora. les regles de la raó, els imperatius de la teva conducta, sovint modèlica, i els dogmes que t’ atrapen. Hi ha una transformació silenciosa que et porta a una ètica de la promoció del que surt del més profund de tu mateix. La qüestió és si seré capaç de començar un nou dia, per allunyar-me de la meva vida precedent, de la que no tinc masses coses per penedir-me, malgrat sovint he estat atrapat per la realitat que m’ ha envoltat, i començar un dia nou, una nova etapa? per refo