ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.
“Lamento por Ícaro” (1898) de Herbert Draper Ja fa dies em van posar la segona dosi de la “Vacuna”. Tot un alleujament i una alegria immensa saber que cada cop hi ha més persones vacunades. Un any enrere, amb l’evolució de la pandèmia, era impensable que en tan poc temps poguéssim disposar de la “Vacuna”. Tot una gesta científica que hem d’apreciar molt. En certa manera, els que hem aconseguit arribar fins aquí som uns afortunats. Fins el dia 24/04/2021 hi ha hagut, en el món, 152 milions de casos de contagi, dels que 85 milions s’han recuperat i 3,18 milions han mort. És a dir, és com si 15.500 avions amb 200 passatgers cadascun s’haguessin estavellat. Sense oblidar, els milions de persones que no s’han recuperat plenament. Hem viscut i encara vivim moments difícils, on les males notícies s’han succeint unes a les altres com és el cas de la Índia o Brasil. Tots, d’una manera o altra, ens hem plantejat la pos