Low cost, photoshop i la complexitat
Les vacances són un bon moment per pensar en allò que no tenim temps de pensar durant la resta de l ‘any. Potser les vacances no son per pensar. En tot cas jo no tinc cap dubte. Som uns privilegiats els que tenim uns dies lliures. Uns per què no tenen feina i d’ altres per que no tenen recursos per gaudir de temps lliure. Potser per això no puc resistir aprofitar aquests dies. No sé si és un sentiment de culpa o una profunda necessitat de retrobar-me. Em sento immergit en una societat cada cop més centrífuga. Tot acaba anant en orris. El que em sobta més és que anem de dret a una societat low cost. Tot anem bojos buscant el millor preu. Sigui viatges, assegurances, supermercats, llibres, música, spas, i tot el que se’t pot ocórrer. Ja no comprem productes de marca, la moda està en comprar el que en diuen marques blanques. Fa un temps era signe de pobresa. Ara és una forma de sobreviure. Le gent fins hi tot en fa un element de competència. A veure qui troba el més barat. La qü