PARIS
Fa poc vaig estar a Paris. Feia temps que no tenia l’oportunitat de fer-ho. Aquests viatges i estades tenen sempre una mirada al passat. La darrera vegada que vaig viure aquí. La gent que vaig trobar. Les imatges dels carrers i dels monuments. De cop i volta es projecte una pel•lícula que tot essent l ‘actor acabes sent espectador. França, la llengua i la cultura francesa sempre m’ ha fascinat. Grans filòsofs, escriptors, pensadors, artistes, directors de cinema... Una cultura que sempre va un pas davant. Molière, Pascal, Montaigne, i més recents com Sartre, Camus, Foucault, Baudrillard, Lacan Derrida, son un exemple d’ una cultura que ha tingut sempre una gran vitalitat. No diguem la qualitat del cinema amb personatges com Truffaut, Godard, Chabrol que han marcat tota una època. Passejar pels Champs Elysées i desprès per la Rive Gauche és una experiència que malgrat ser repetida, sempre és nova. El pes de l’ història i la bellesa dels edificis fan impacte. Perdre’s pel Louvr