El dia abans de la felicitat...
Amb el que està caient costa trobar oasis a on no tinguis que estar escoltant tonteries, o constatant que l’ enteniment està de vacances o de baixa per malaltia. De fa anys tinc una farmaciola literària que utilitzo en casos d’ emergència o en casos de melancolia. El tema clau és el diagnòstic. Sempre tinc por d’ equivocar-me. Un mal diagnòstic és allargar la malaltia, fins i tot pot empitjorar-la. Ho sigui que no fem bromes. El meu problema és que no tinc bones eines diagnostiques. Com es pot mesurar la frustració, el desengany, o el sentiment que tot això petarà tard o d ‘hora? La veritat és que tinc un cor que fins a la data em fa un bon servei. A més de cuidar-se que la meva sang no s’ estanqui i faci vibrar els meus òrgans, em parla. Si, de veritat, ja fa anys que el meu cor i jo tenim llargues converses. A vegades parlem d’ altres cors. No es tracta de tafaneria, de veritat. Es que ens preocupa veure d’ altres cors que ja no poden més, que la gelosia, l’ enveja o la c