Temps era temps...
L’any nou s’ acaba d’ estrenar. I amb ell l’ esperança de millorar. Nous plans. Una litúrgia que no podem estalviar-nos. La màgia del temps. El futur sempre és optimista. El temps “ aquest gran escultor “ que deia Margaret Youcernar, no ens deixa de fascinar i sovint ens fa la vida difícil. Si tingués temps... No tinc temps...Vaig de bòlid... sentim o diem sovint. Sens cap dubte el concepte del temps segueix sent un misteri per la ciència. Tampoc la filosofia i la psicologia se’n surten massa ben parades. Segurament el passatge d’ una societat agrícola a una post industrial no ens ajuda gaire. De treballar de sol a sol i dormir quan és fosc a una via a on els rellotges/ despertadors i les agendes ens manen hi ha un gran salt. El nostre calendari gregorià és el fruit dels calendaris de babilònics , egipcis, jueus i romans. Els egipcis van elaborar un calendari de 12 mesos amb 30 dies cada un. D’ això fa gairebé 2.500 anys. Però és a l ‘any 1283 que es construeix el prime