Bloc d'en Joan Cornet

Sovint és difícil d’ explicar el que ens succeeix  en la nostra realitat quotidiana. Es com voler posar un elefant en una ratonera. No hi ha prou espai. A mi em passa sovint i em dificulta expressar el que he viscut. Potser en el fons la vida és com cuinar. S’ ha de saber el que vols, trobar els ingredients , preparar els plats, cuinar-los adequadament,  fer cas del rellotge de cuina per evitar que sigui massa cru o massa cuit. I sobretot saber presentar els plats. Aquesta definició em serveix pel que he viscut aquests darrers dies.  Tinc masses ingredients, o no faig cas del rellotge, o em costa trobar la bona presentació. En curt sóc una mica desastre.  Això no impedeix que la meva cuina estigui sempre al límit. Com cada nou any, em faig propòsits, sempre nobles i ben intencionats, però com cada any la meva cuina és un caos que no sempre sé manejar. Després de participar a  una reunió europea sobre projectes entorn de l’ envelliment i de la qualitat de vida, he organitzat