No ens podem queixar de manca d’ emocions. Quins mesos!. Ens hem escapat del rescat financer, però hem de fer molts deures si no volem que ens castiguin cara la paret. Tothom veu el túnel, però ningú veu llums al final. O la llum no hi és o potser ens hem acostumat a la foscor. Un espectacle patètic a on el principal partit de l’ oposició espera que passi el cadàver del partit del govern per davant la porta. Recorda a la tàctica dels voltors. Com si tot es pogués arreglar esperant. A Catalunya hem estrenat un nou govern. Ho té complicat. En tots els fronts. Paradoxalment sembla que tothom està més tranquil. L’ objectiu era desfer-se del tripartit. Ufff!!! Quin descans !... a poca gent li preocupa la continuació. Com una obra de teatre que contemplem sense passió. Ni tan sols la presa en que s’ acabi. Es millor està assegut que tenir que estar a l’ escenari. Però cada cop és més difícil de trobar persones competents que vulguin interpretar l ‘ obra. Mentre hem viscut una de le