Se'ns està cremant l' arròs...

No ens podem queixar de manca d’ emocions. Quins mesos!. Ens hem escapat del rescat financer, però hem de fer molts deures si no volem que ens castiguin cara la paret. Tothom veu el túnel, però ningú veu llums al final. O la llum no hi és o potser ens hem acostumat a la foscor. Un espectacle patètic a on el principal partit de l’ oposició espera que passi el cadàver del partit del govern per davant la porta. Recorda a la tàctica dels voltors. Com si tot es pogués arreglar esperant.



A Catalunya hem estrenat un nou govern. Ho té complicat. En tots els fronts. Paradoxalment sembla que tothom està més tranquil. L’ objectiu era desfer-se del tripartit. Ufff!!! Quin descans !... a poca gent li preocupa la continuació. Com una obra de teatre que contemplem sense passió. Ni tan sols la presa en que s’ acabi. Es millor està assegut que tenir que estar a l’ escenari. Però cada cop és més difícil de trobar persones competents que vulguin interpretar l ‘ obra.



Mentre hem viscut una de les revoltes més inesperades en el nostre veïnat. Tunísia, Egipte i el drama de Libia, que hores d’ ara és una mostra de la crueltat humana al seu màxim exponent. S’ ha escrit i s’ escriurà molt sobre això. El problema no es tan escriure com actuar. Mentre els pobres rebels a Líbia estan deixant la pell , la comunitat internacional ha mostrat la seva habitual i desesperant lentitud. Al final sembla que s’ han posat d’ acord. Segurament massa tard. De moment el que preocupa més a aquesta comunitat internacional és el preu del petroli...

Al mateix temps,els pobres japonesos travessen un moment dramàtic. Terratrèmol, tsunami i catàstrofe nuclear. Sembla una plaga bíblica. Un cop més el poble japonès mostra la seva capacitat de resistència. Als llatins ens costa d’ entendre-ho. També ens costa d’ entendre que no sàpiguen com controlar la central nuclear desbocada. Ens creiem que al Japó tot era eficàcia i perfecció. Doncs, no. Mentre el lobby de les nuclears a nivell mundial viu un dels pitjors moments.

Que farem ? em deia el meu fill gran quan era petit i em veia una mica despistat...

Joan Cornet i Prat