Se'ns està cremant l' arròs...



No ens podem queixar de manca d’ emocions. Quins mesos!. Ens hem escapat del rescat financer, però hem de fer molts deures si no volem que ens castiguin cara la paret. Tothom veu el túnel, però ningú veu llums al final. O la llum no hi és o potser ens hem acostumat a la foscor. Un espectacle patètic a on el principal partit de l’ oposició espera que passi el cadàver del partit del govern per davant la porta. Recorda a la tàctica dels voltors. Com si tot es pogués arreglar esperant.



A Catalunya hem estrenat un nou govern. Ho té complicat. En tots els fronts. Paradoxalment sembla que tothom està més tranquil. L’ objectiu era desfer-se del tripartit. Ufff!!! Quin descans !... a poca gent li preocupa la continuació. Com una obra de teatre que contemplem sense passió. Ni tan sols la presa en que s’ acabi. Es millor està assegut que tenir que estar a l’ escenari. Però cada cop és més difícil de trobar persones competents que vulguin interpretar l ‘ obra.



Mentre hem viscut una de les revoltes més inesperades en el nostre veïnat. Tunísia, Egipte i el drama de Libia, que hores d’ ara és una mostra de la crueltat humana al seu màxim exponent. S’ ha escrit i s’ escriurà molt sobre això. El problema no es tan escriure com actuar. Mentre els pobres rebels a Líbia estan deixant la pell , la comunitat internacional ha mostrat la seva habitual i desesperant lentitud. Al final sembla que s’ han posat d’ acord. Segurament massa tard. De moment el que preocupa més a aquesta comunitat internacional és el preu del petroli...



Al mateix temps,els pobres japonesos travessen un moment dramàtic. Terratrèmol, tsunami i catàstrofe nuclear. Sembla una plaga bíblica. Un cop més el poble japonès mostra la seva capacitat de resistència. Als llatins ens costa d’ entendre-ho. També ens costa d’ entendre que no sàpiguen com controlar la central nuclear desbocada. Ens creiem que al Japó tot era eficàcia i perfecció. Doncs, no. Mentre el lobby de les nuclears a nivell mundial viu un dels pitjors moments.





Que farem ? em deia el meu fill gran quan era petit i em veia una mica despistat...



Joan Cornet i Prat


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Liderazgo: un elemento clave para el siglo XXI

Imagen
Los seres humanos tenemos una característica compleja: la de ser capaces de organizarnos. Los animales también lo hacen. En su caso es el propio instinto, en el nuestro es fruto de un largo proceso de hominización. Aunque quizás estemos tentados de encontrar respuestas en el hecho de poseer un impresionante cerebro, seguramente nos perderíamos en un sinfín de investigaciones y de teorías sobre el porqué y cómo nos organizamos. A pesar de que no siempre podemos estar orgullosos de la forma en que nos organizamos, no podemos negar que nuestra sociedad ha evolucionado extraordinariamente, en especial en los últimos siglos. Uno de los factores clave ha sido el liderazgo. Winston Churchill tuvo un ataque de rabia cuando varios de sus ministros le propusieron un tratado con Hitler para evitar la guerra. ¿Qué hubiera pasado si Churchill hubiera hecho caso de estos ministros? O bien, ¿qué hubiera pasado si Cristóbal Colón no hubiese sido un pesado buscando financiación para su "locura&quo
Leer más

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.

Imagen
                                                                        “Lamento por Ícaro” (1898) de Herbert Draper Ja fa dies em van posar la segona dosi de la “Vacuna”. Tot un alleujament i una alegria immensa saber que cada cop hi ha més persones vacunades. Un any enrere, amb l’evolució de la pandèmia, era impensable que en tan poc temps poguéssim disposar de la “Vacuna”. Tot una gesta científica que hem d’apreciar molt. En certa manera, els que hem aconseguit arribar fins aquí som uns afortunats. Fins el dia 24/04/2021 hi ha hagut, en el món, 152 milions de casos de contagi, dels que 85 milions s’han recuperat i 3,18 milions   han mort. És a dir, és com si 15.500 avions amb 200 passatgers cadascun s’haguessin estavellat. Sense oblidar, els milions de persones que no s’han recuperat plenament. Hem viscut i encara vivim moments difícils, on les males notícies s’han succeint unes a les altres com és el cas de la Índia o Brasil. Tots, d’una manera o altra, ens hem plantejat la pos
Leer más

L'ART I L' ART DE VIURE

Imagen
    En temps de crisi, com és el de la pandèmia, acostumo a refugiar-me en els Clàssics. Aquestes darreres setmanes he llegit “ La Història de l’ Art d’en Ernest Gombrich. Un llibre apassionant que va ser publicat l’any 1950, encara que va ser escrit ben abans. Desprès hi ha hagut una vintena d’ edicions. S’ha publicat en 39 idiomes i 6 milions de llibres en total . He après molt amb aquesta obra d’en Gombrich. Entendre la evolució des de l’art de la prehistòria fins l’art modern, passant per la Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Entendre el perquè els egipcis nomes podien expressar l’art d’una forma molt rígida, o els grecs van ser capaços de crear tota una excepcional cultura de l’art que va marcar bona part del Renaixement. Com l’art s’expressa segons la cultura de la societat. L’ evolució de l’art és sempre complexa, seguir models antics o innovar. Art i Cultura De l’art dels egipcis a on els artistes eren anònims i considerats com uns obrers com els altres fins a la dignifica
Leer más