Chat GPT I EL MITE D’ICAR
Chat GPT I EL MITE D’ICAR
Segons la mitologia grega, un home molt talentós anomenat
Dèdal va construir un laberint per al rei Minos de Creta per empresonar el
Minotaure, un monstre amb cos d’humà i cap de toro. Però un dia, Teseu, rei
d’Atenes, va arribar a Creta amb la missió de matar el minotaure. Ariadna,
filla de Minos, el va ajudar a entrar i a sortir del laberint. Quan el rei Minos
ho va saber, va decidir castigar a l’arquitecte i el seu fill Ícar i els va empresonar
en el laberint.
Per escapar-s'en, Dèdal va decidir construir dos parells
d’ales amb plomes d’ocell i cera d’abelles per ell i per al seu fil. Abans d'alçar
el vol, Dèdal va advertir a Ícar que no volés massa a prop del sol ni massa a
prop del mar. Com passa a vegades amb els fills, va desobeir el seu pare. En
entusiasmar-se veient tot allò que el rodejava, que es va apropar tant al sol
que les seves ales es van fondre i, bategant només amb els braços, va caure al
mar i, com era previsible, es va ofegar.
Dèdal va plorar la
mort del seu fill i el va enterrar a l’illa que va anomenar Icària. El mite va donar nom a la síndrome
d’Ícar per explicar-nos què implica "volar massa a prop del sol".
The Lament for Icarus (1898) by H. J. Draper
El chatGPT és un chatbot basat en la intel·ligència
artificial (IA), desenvolupat per OpenAI, una empresa amb seu a San Francisco
(EUA) que es va posar en marxa el novembre del 2022. El chatGPT fa servir grans models de
llenguatge utilitzant tant tècniques d' aprenentatge supervisat com de reforç. Una
versió basada en GPT-4, el model OpenAI més recent, va ser presentat el 14 de
març de 2023
Per adonar-nos de la dimensió d’aquesta iniciativa, la
valoració d'OpenAI es va estimar des d’aquell moment en 29.000 milions de
dòlars. Alguns analistes calculen que el seu impacte serà el mateix o potser
més gran que el que ha tingut Internet.
El fet és que sense
cap mena de màrqueting ni d’anuncis oficials, milions de persones han
experimentat aquesta nova eina d’intel·ligència artificial. Hi ha tant enrenou
entre els experts que hi ha qui demana
una moratòria de sis mesos per analitzar les avantatges i els perills d’aquesta
nova tecnologia. És possible que les màquines superin els humans? Quants llocs
de feina es perdran? Com les escoles i les universitats afrontaran una manera
d’aprendre, de conèixer i resoldre problemes? El fet és que Microsoft i Google
ja estan fent proves per incorpora el ChatGPT o un model semblant en els
seus navegadors. Això ja no hi ha qui ho pari.
Original: Girl with a Pearl Earring
LA GENT NORMALMENT NO TÉ POR DE LES NOVES
TECNOLOGIES, TEMEN LA PÈRDUA QUE PODEN COMPORTAR
En la història dels
humans sovint hi ha hagut un rebuig a les innovacions. Plató, en un dels famosos passatges
del seu diàleg Fedre 274c-277a rebutja, en boca de Sòcrates, l'invent
de l'escriptura perquè considera que acabarà amb la memòria, facultat
indispensable de l'ésser humà. Transcric un
paràgraf:
“A uns els és
donat crear art, a altres jutjar què de dany o profit aporta als que pretenen
fer-ne ús. I ara tu, precisament, pare que ets de les lletres, per aferrament a
elles, els atribueixes poders contraris als que tenen. Perquè és obvi el que
produiran a les ànimes dels qui les aprenguin, en descuidar la memòria, ja que,
fiant-se de l'escrit, arribaran al record des de fora, a través de caràcters
aliens, no des de dins, des d'ells mateixos i per si mateixos. No és, doncs, un
fàrmac de la memòria el que has trobat, sinó un simple recordatori. Aparença de
saviesa és el que proporciones als teus alumnes, que no veritat. Perquè havent
sentit moltes coses sense aprendre-les, semblarà que tenen molts coneixements,
sent, al contrari, en la majoria dels casos, totalment ignorants, i difícils, a
més, de tractar perquè han acabat convertint-se en savis aparents en lloc de savis
de veritat”.*
*Traduït
d’Emilio Lledó al volum III dels Diàlegs editat per Gredos (1988) i que
reprodueix en el seu llibret “El silencio de la escritura”
A partir de 1811, una organització secreta de treballadors
tèxtils anglesos, anomenats els luddites, van començar a destruir
maquinària tèxtil ja que temien que el temps que havien dedicat a aprendre les
habilitats del seu ofici es perdria i que les màquines substituirien la seva
feina. De fet, era veritat que el pas del taller artesanal a la fàbrica amb
màquines va deixar gent sense feina. Aquest moviment de protesta va acabar el
1816 amb actes de violència contra l’exèrcit i amb un seguit d’ execucions. Amb
el temps, el terme Luddita s’atribueix a aquell que s'oposa a la
industrialització, l'automatització, la informatització o les noves tecnologies,
en general.
Sigmund Freud en el
seu llibre “El malestar de la cultura” (1929) es pregunta «Per què serveixen
els trens sinó per separar-nos dels nostres fills?», deixant clar que el tren
per a ell era un símbol de la ruptura de la llar familiar, a més d'una
frustració afectiva.
I SI EL PROBLEMA NO SON LES MÀQUINES SINÓ
ELS HUMANS?
De fet, no estem del tot preparats per afrontar tants
canvis en tant poc temps. En especial, aquells canvis que posin en perill la
nostra zona de confort. Des de la perspectiva de la psicologia evolutiva, des
del moment que es creu que es va desenvolupar l’Homo Sapiens fa 50.000 anys, la
vida dels humans ha estat una lluita continua per sobreviure: primer com a
caçadors, després amb l’agricultura
minifundista sense gaire tecnologia i, fa un parell de segles, l’arribada de la
revolució industrial que va impulsar la urbanització de les ciutats.
Hem arribat fins avui gràcies al llenguatge, que ens ha
permès cooperar i col·laborar entre nosaltres, i gràcies a las tecnologies,
començant per la destral de pedra. Una societat sense tecnologia sembla gairebé
impossible d'imaginar. La qüestió és: on hi ha el límit? O, és possible posar límits?
Un dels grans
reptes del segle XXI és com ens governem com humans i l’altre és com ens
preparem com a ciutadans per tenir les capacitats i habilitats necessàries per adaptar-nos
en un context ben diferent del que vàrem
viure en els darrers segles. La pandèmia de la Covid-19 ens ha mostrat la
resiliència que tenim. Ara toca fer front a unes tecnologies disruptives que, segur
que a la llarga, ens seran beneficioses, encara que de moment significaran
pèrdua de llocs de treball i la necessitat de crear noves formes de producció i
de donar serveis.
La clau està en com els governs a tots nivells, elaboren
estratègies solides, no demagògies, en col·laboració amb la societat civil per
tal de fer front, de forma realista i positiva, a tots aquests canvis. Ja fa
anys que sabem que un moment com el d’ara arribaria. La solució del govern
Italià de prohibir el chatGPT és ingènua i inapropiada. No es poden posar
portes al camp.
Haurem d’explorar
com aquestes tecnologies poden ajudar a transformar el sistema eductiu, el
sanitari, els processos productius, els serveis, l’oci, etc. I sobretot com evitar
una societat dual en la que hi hagi una part important de ciutadans que es
quedin al marge, creant encara més desigualtats.
Tot un repte. Haurem de seguir el consell de Dèdal al seu
fill Ícar quan van sortir del laberint del rei Minos i no volar massa a prop
del sol ni massa a prop del mar. Si volem sortir ben parats del que ens depara aquesta
nova tecnologia, haurem de volar amb la nostra intel·ligència, molt més potent
del que pensem, i evitar cremar-nos o caure al mar i ofegar-nos. Això sí,
haurem de fer com han fet milers d’anys els nostres predecessors: lluitar i deixar,
de tant en tant, la nostra zona de confort.
Comentarios