Temps era temps...
L’any nou s’ acaba d’ estrenar. I amb ell l’ esperança de millorar. Nous plans. Una litúrgia que no podem estalviar-nos. La màgia del temps. El futur sempre és optimista.
El temps “ aquest gran escultor “ que deia Margaret Youcernar, no ens deixa de fascinar i sovint ens fa la vida difícil. Si tingués temps... No tinc temps...Vaig de bòlid... sentim o diem sovint.
Sens cap dubte el concepte del temps segueix sent un misteri per la ciència. Tampoc la filosofia i la psicologia se’n surten massa ben parades.
Segurament el passatge d’ una societat agrícola a una post industrial no ens ajuda gaire. De treballar de sol a sol i dormir quan és fosc a una via a on els rellotges/ despertadors i les agendes ens manen hi ha un gran salt.
El nostre calendari gregorià és el fruit dels calendaris de babilònics , egipcis, jueus i romans. Els egipcis van elaborar un calendari de 12 mesos amb 30 dies cada un. D’ això fa gairebé 2.500 anys. Però és a l ‘any 1283 que es construeix el primer rellotge mecànic , just a Anglaterra i en concret en una església de Bedforshire. Anglaterra, L’ església catòlica tenia interès en trobar mecanismes de control del temps. Les pregàries i els treballs al camp amb personal llogat ( o manllevat) necessitaven de control horari. Però no va ser fins el 1660 que el rellotge de pèndul va ser una realitat. Els francesos van fracassar en intentar el 1790 implementar e sistema decimal als rellotges. Això volia dir dies de 10 hores, cada una de 100 minuts dividits en 100 segons. Va durar només 16 mesos.
Mesurar el temps esdevingué una obsessió. Fins que l’ Observatori Reial d’ Anglaterra va aconseguir un ssistema “ quarz” al final de la segona guerra mundial va arrivar a la precisió de un segon cada 30 anys. Però no és el final al 1948 Harold Lyons a Washington va posar en marxa el primer rellotge atòmic fins que poc desprès es van construir mecanismes basats en el celsi. Avui per avui la precisió és enorme.
Sigui com sigui la tecnologia ha anat per davant de la societat, malgrat la enorme precisió que s’ ha aconseguit en la mesura del temps, seguim arribant tard, anant de bòlid i sofrint de que no tenim temps.
Si els tecnòlegs han fet be la seva feina, ara toca als neuròlegs i als psicòlegs de treballar el tema del tems. Tot tenim l ‘experiència de la llarga estona en que el semàfor passi del vermell al verd i en canvi experimentem que el temps se’ns ha passat volant quan vivim una experiència agradable.
Potser ens em obsessionat amb volgué gestionar el temps, quan potser l ‘únic que podem intentar fer és gestionar la nostra vida. Es a dir, decidint prioritats i valors. No ho podem fer tot. Però segur que tenim tot el temps per fer el que hem de fer per viure.
Així doncs, ja tinc un propòsit per aquest any. No atabalar-me amb el temps i decidir d’antuvi les prioritats del que realment vull fer ...i sobretot amb qui.... . Tinc tot el temps. Bon any!
El temps “ aquest gran escultor “ que deia Margaret Youcernar, no ens deixa de fascinar i sovint ens fa la vida difícil. Si tingués temps... No tinc temps...Vaig de bòlid... sentim o diem sovint.
Sens cap dubte el concepte del temps segueix sent un misteri per la ciència. Tampoc la filosofia i la psicologia se’n surten massa ben parades.
Segurament el passatge d’ una societat agrícola a una post industrial no ens ajuda gaire. De treballar de sol a sol i dormir quan és fosc a una via a on els rellotges/ despertadors i les agendes ens manen hi ha un gran salt.
El nostre calendari gregorià és el fruit dels calendaris de babilònics , egipcis, jueus i romans. Els egipcis van elaborar un calendari de 12 mesos amb 30 dies cada un. D’ això fa gairebé 2.500 anys. Però és a l ‘any 1283 que es construeix el primer rellotge mecànic , just a Anglaterra i en concret en una església de Bedforshire. Anglaterra, L’ església catòlica tenia interès en trobar mecanismes de control del temps. Les pregàries i els treballs al camp amb personal llogat ( o manllevat) necessitaven de control horari. Però no va ser fins el 1660 que el rellotge de pèndul va ser una realitat. Els francesos van fracassar en intentar el 1790 implementar e sistema decimal als rellotges. Això volia dir dies de 10 hores, cada una de 100 minuts dividits en 100 segons. Va durar només 16 mesos.
Mesurar el temps esdevingué una obsessió. Fins que l’ Observatori Reial d’ Anglaterra va aconseguir un ssistema “ quarz” al final de la segona guerra mundial va arrivar a la precisió de un segon cada 30 anys. Però no és el final al 1948 Harold Lyons a Washington va posar en marxa el primer rellotge atòmic fins que poc desprès es van construir mecanismes basats en el celsi. Avui per avui la precisió és enorme.
Sigui com sigui la tecnologia ha anat per davant de la societat, malgrat la enorme precisió que s’ ha aconseguit en la mesura del temps, seguim arribant tard, anant de bòlid i sofrint de que no tenim temps.
Si els tecnòlegs han fet be la seva feina, ara toca als neuròlegs i als psicòlegs de treballar el tema del tems. Tot tenim l ‘experiència de la llarga estona en que el semàfor passi del vermell al verd i en canvi experimentem que el temps se’ns ha passat volant quan vivim una experiència agradable.
Potser ens em obsessionat amb volgué gestionar el temps, quan potser l ‘únic que podem intentar fer és gestionar la nostra vida. Es a dir, decidint prioritats i valors. No ho podem fer tot. Però segur que tenim tot el temps per fer el que hem de fer per viure.
Així doncs, ja tinc un propòsit per aquest any. No atabalar-me amb el temps i decidir d’antuvi les prioritats del que realment vull fer ...i sobretot amb qui.... . Tinc tot el temps. Bon any!
Comentarios