Low cost, photoshop i la complexitat

Les vacances són un bon moment per pensar en allò que no tenim temps de pensar durant la resta de l ‘any. Potser les vacances no son per pensar. En tot cas jo no tinc cap dubte. Som uns privilegiats els que tenim uns dies lliures. Uns per què no tenen feina i d’ altres per que no tenen recursos per gaudir de temps lliure. Potser per això no puc resistir aprofitar aquests dies. No sé si és un sentiment de culpa o una profunda necessitat de retrobar-me.

Em sento immergit en una societat cada cop més centrífuga. Tot acaba anant en orris. El que em sobta més és que anem de dret a una societat low cost. Tot anem bojos buscant el millor preu. Sigui viatges, assegurances, supermercats, llibres, música,  spas, i tot el que se’t pot ocórrer.  Ja no comprem productes de marca, la moda està en comprar el que en diuen marques blanques. Fa un temps era signe de pobresa. Ara és una forma de sobreviure. Le gent fins hi tot en fa un element de competència. A veure qui troba el més barat. La qüestió és per què em estat tan temps pagant més pel mateix.

Però més enllà del low cost de la compra em temo que hi ha qüestions a les que no trobo resposta. Si practico tan el low cost no potser que la meva vida també acabi sent una vida low cost? O  el que tot el que faig és pot classificar de low cost? Estic una mica perdut. Potser en Píndar em pot il·luminar amb els seus versos a Pítica, VIII, 95-96 “ Efímers som, ¿ que és un? ¿ que no és?. Somni d’ una ombra, l ‘home”.Entre aquesta ambigüitat amb la que sorgeix l ‘home – un qui que és quelcom o un qui que no és rés- es justifica aquesta ombra d’ un somni – menys, doncs que un somni- que simbolitza la vida.

Però em temo que al low cost cal afegir-hi el fotoshop. Oblideu-vos de les fotos color sèpia dels nostres avis o besavis. Amb un s clicks puc modificar les meves fotos, per suposat per millor. Les revistes del cor n’ estan molt agraïdes. Els quilos de més poden desaparèixer en un moment. Una mirada  cansada pot tornar-se amb una mirada seductora. Ja no es tracta de com sóc, es tracta de com en veuen. Si la Cleopatra o a la Madame de Pompadour ho poguessin veure tindrien un atac de cor.

Em recordo de la cançó de Gloria Gaynor de la pel·lícula de 1985, 'La gàbia de les boges ", que comença amb la frase:" Jo sóc la que sóc: jo sóc la meva pròpia creació especial ". Prèviament associat amb la cultura gai, la cançó podria ser ara, com un himne profètic per al segle XXI. El problema és saber si el photoshop em fa ser més jo o és una forma patètica d’auto enganyar-nos.

Em cal recórrer  a en Plató. En Fedro 245 e. diu “ per què tot cos, al que ve de fora el moviment, és inanimat; mentre que al que li ve de dintre , des de si mateix, i per si mateix , és animat. Això em dona un respir, puc sobreviure sense photoshop, només cal que faci atenció al que em passa per dins ( encara que sovint ho trobo una mica complicat). En tot cas, gràcies Plató.

Però el low cost i el photoshop no són més que els símptomes d’ una societat en la que ho volem tot fàcil i senzill. Ai las! Ens toca viure en la complexitat.  

Mentre que un bon nombre de termes de ciència de la complexitat  han entrat en el nostre llenguatge quotidià - l'emergència, la co-evolució, l'autoorganització, la interconnexió, a la vora del caos, etc - la majoria de nosaltres no tenim gaire idea del seu valor i rellevància pràctica en la nostra feina i vida quotidiana.

No existeix una teoria unificada de la complexitat, però diverses teories que expliquen els fenòmens relacionats d'àrees tan diverses com les matemàtiques, informàtica, física, química, biologia, ecologia i economia. Els sistemes complexos es caracteritzen per la dificultat inherent experimentat per un observador en l'explicació i que descriu el comportament del sistema a un nivell macro en termes de les seves parts constituents. Els sistemes complexos són típicament un gran nombre d'entitats constituents que interactuen entre si i també amb el seu entorn (1). Exhibeixen un comportament no lineal, és a dir, fins i tot causes aparentment insignificants poden com una bola de neu crear efectes significatius. Un exemple seria el dels rumors sense base procedents de fonts no validades poden que conduir al pànic i a la commoció a gran escala. Com entitat holística  els sistemes complexos presenten característiques que són més que la mera suma de parts. Els sistemes socials, les civilitzacions fins al  individu mateix, són tots exemples de sistemes complexos. El domini biològic és ple de comportament complex, com en el cas de les colònies de formigues, arnes, bandada d'ocells, els ramats de bestiar i, de fet els grups d'éssers humans.

Volem una vida simple, però estem condemnats ( per sort )a la complexitat. Vaig tenir el goig d’ escoltar al professor Albert-László Barabási en  la conferència inaugural del MIhealth a Barcelona . Feia temps que no sentia una conferència tan profunda i aguda com la que va donar en Barabási. Malgrat estem de  vacances , val la pena passar una estona en la seva web :  http://www.barabasilab.com/ .

Per animar-nos escoltem el que ens diu el savi Goethe : "L'home no neix per resoldre el problema de l'univers, sinó per saber el que ha de fer, i per saber-se contenir dins els límits de la seva comprensió". Podem estar contents si sabem el que hem de fer i no diguem si a més som capaços d’ entendre i acceptar els nostres límits...

1.         Gell-Mann, M, 1995, ‘What is complexity?’ Complexity, Vol.1, No.1