EUROPA




La vida és un camí ple de sorpreses. Al final hem aconseguit que el famós Tractat de Lisboa s’ aprovés. Gairebé 8 anys d’ ensurts . Pels que hem viscut el projecte europeu de prop va ser una gran notícia. Ara ja s’ ha donat el pas important de nomenar el president de la Unió Europea i del Responsable dels afers internacionals de la Unió Europea. Henry Kissinger es queixava que quan volia parlar amb Europa no sabia a qui trucar. Ara sí. Ja hi ha noms i per suposat telèfons.



Ha estat una tasca complexa la que ha desenvolupat amb èxit la presidència de torn de la Unió Europea, és a dir el govern suec. Trobar unanimitats és una tasca gegantina en un univers a on hi han vint i set caps d’estat o de govern a on cada ú té la seva agenda i el seus interessos.



Hi ha qui opina que amb el mètode europeu d’escollir càrrecs sempre anem als perfils baixos. Es veritat que el que fins ara ha estat primer ministre belga Herman Van Rompuy no el coneix gairebé ningú i que la Catherine Asthon ha estat una discreta comissària . No passa rés. El que importa són les competències que tindran que exercir. La Unió Europea és una màquina potent. Cal donar un vot de confiança als escollits. El temps dirà si ha estat un encert el seu nomenament. Haig de confessar que com europeu convençut hem donat un pas d’una extraordinària importància.



Justament jo estava a Brussel•les aquest dilluns i dimarts. M’ havia convidat la Comissió Euopea per commemorar els quinze anys de EURES ( European Employment Services) que vaig tenir l’honor de crear del rés quan estava a la Comissió Europea i em van demanar que em poses al front d’ aquest projecte. Es tracta d’un servei d’ ocupació europeu que funciona . Que permet la mobilitat entre països i que dona suport tan a empreses com a professionals que busquen feina més enllà de les fronteres nacionals.



Em vaig sentir afalagat quan em van citar com a “ pare” d’aquest servei europeu. Vaig fer el meu discurs. Emocionat. El que aleshores era una Unió de 12 països ara ho és de 27 països. Vaig compartir la festa amb gent ben diversa que es creu el projecte europeu. Des d’ antics companys i companyes alemanys o francesos fins a persones d’ Eslovàquia o Lituania. Ens unia el sentit d’ un projecte comú.



Vaig tenir sort d’ estar en el lloc oportú en el moment oportú. Hi ha gent que hem tingut la sort de lluitar per la democràcia a casa nostra i després lluitar pel projecte europeu. No deixem que els tristos i els cínics espatllin la festa. Hem fet molt i hem aconseguit molt. Encara hi ha molt camí per recórrer. La vida segueix. Per sort...



Joan Cornet

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Liderazgo: un elemento clave para el siglo XXI

Imagen
Los seres humanos tenemos una característica compleja: la de ser capaces de organizarnos. Los animales también lo hacen. En su caso es el propio instinto, en el nuestro es fruto de un largo proceso de hominización. Aunque quizás estemos tentados de encontrar respuestas en el hecho de poseer un impresionante cerebro, seguramente nos perderíamos en un sinfín de investigaciones y de teorías sobre el porqué y cómo nos organizamos. A pesar de que no siempre podemos estar orgullosos de la forma en que nos organizamos, no podemos negar que nuestra sociedad ha evolucionado extraordinariamente, en especial en los últimos siglos. Uno de los factores clave ha sido el liderazgo. Winston Churchill tuvo un ataque de rabia cuando varios de sus ministros le propusieron un tratado con Hitler para evitar la guerra. ¿Qué hubiera pasado si Churchill hubiera hecho caso de estos ministros? O bien, ¿qué hubiera pasado si Cristóbal Colón no hubiese sido un pesado buscando financiación para su "locura&quo
Leer más

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.

Imagen
                                                                        “Lamento por Ícaro” (1898) de Herbert Draper Ja fa dies em van posar la segona dosi de la “Vacuna”. Tot un alleujament i una alegria immensa saber que cada cop hi ha més persones vacunades. Un any enrere, amb l’evolució de la pandèmia, era impensable que en tan poc temps poguéssim disposar de la “Vacuna”. Tot una gesta científica que hem d’apreciar molt. En certa manera, els que hem aconseguit arribar fins aquí som uns afortunats. Fins el dia 24/04/2021 hi ha hagut, en el món, 152 milions de casos de contagi, dels que 85 milions s’han recuperat i 3,18 milions   han mort. És a dir, és com si 15.500 avions amb 200 passatgers cadascun s’haguessin estavellat. Sense oblidar, els milions de persones que no s’han recuperat plenament. Hem viscut i encara vivim moments difícils, on les males notícies s’han succeint unes a les altres com és el cas de la Índia o Brasil. Tots, d’una manera o altra, ens hem plantejat la pos
Leer más

L'ART I L' ART DE VIURE

Imagen
    En temps de crisi, com és el de la pandèmia, acostumo a refugiar-me en els Clàssics. Aquestes darreres setmanes he llegit “ La Història de l’ Art d’en Ernest Gombrich. Un llibre apassionant que va ser publicat l’any 1950, encara que va ser escrit ben abans. Desprès hi ha hagut una vintena d’ edicions. S’ha publicat en 39 idiomes i 6 milions de llibres en total . He après molt amb aquesta obra d’en Gombrich. Entendre la evolució des de l’art de la prehistòria fins l’art modern, passant per la Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Entendre el perquè els egipcis nomes podien expressar l’art d’una forma molt rígida, o els grecs van ser capaços de crear tota una excepcional cultura de l’art que va marcar bona part del Renaixement. Com l’art s’expressa segons la cultura de la societat. L’ evolució de l’art és sempre complexa, seguir models antics o innovar. Art i Cultura De l’art dels egipcis a on els artistes eren anònims i considerats com uns obrers com els altres fins a la dignifica
Leer más