EUROPA

La vida és un camí ple de sorpreses. Al final hem aconseguit que el famós Tractat de Lisboa s’ aprovés. Gairebé 8 anys d’ ensurts . Pels que hem viscut el projecte europeu de prop va ser una gran notícia. Ara ja s’ ha donat el pas important de nomenar el president de la Unió Europea i del Responsable dels afers internacionals de la Unió Europea. Henry Kissinger es queixava que quan volia parlar amb Europa no sabia a qui trucar. Ara sí. Ja hi ha noms i per suposat telèfons.



Ha estat una tasca complexa la que ha desenvolupat amb èxit la presidència de torn de la Unió Europea, és a dir el govern suec. Trobar unanimitats és una tasca gegantina en un univers a on hi han vint i set caps d’estat o de govern a on cada ú té la seva agenda i el seus interessos.



Hi ha qui opina que amb el mètode europeu d’escollir càrrecs sempre anem als perfils baixos. Es veritat que el que fins ara ha estat primer ministre belga Herman Van Rompuy no el coneix gairebé ningú i que la Catherine Asthon ha estat una discreta comissària . No passa rés. El que importa són les competències que tindran que exercir. La Unió Europea és una màquina potent. Cal donar un vot de confiança als escollits. El temps dirà si ha estat un encert el seu nomenament. Haig de confessar que com europeu convençut hem donat un pas d’una extraordinària importància.



Justament jo estava a Brussel•les aquest dilluns i dimarts. M’ havia convidat la Comissió Euopea per commemorar els quinze anys de EURES ( European Employment Services) que vaig tenir l’honor de crear del rés quan estava a la Comissió Europea i em van demanar que em poses al front d’ aquest projecte. Es tracta d’un servei d’ ocupació europeu que funciona . Que permet la mobilitat entre països i que dona suport tan a empreses com a professionals que busquen feina més enllà de les fronteres nacionals.



Em vaig sentir afalagat quan em van citar com a “ pare” d’aquest servei europeu. Vaig fer el meu discurs. Emocionat. El que aleshores era una Unió de 12 països ara ho és de 27 països. Vaig compartir la festa amb gent ben diversa que es creu el projecte europeu. Des d’ antics companys i companyes alemanys o francesos fins a persones d’ Eslovàquia o Lituania. Ens unia el sentit d’ un projecte comú.



Vaig tenir sort d’ estar en el lloc oportú en el moment oportú. Hi ha gent que hem tingut la sort de lluitar per la democràcia a casa nostra i després lluitar pel projecte europeu. No deixem que els tristos i els cínics espatllin la festa. Hem fet molt i hem aconseguit molt. Encara hi ha molt camí per recórrer. La vida segueix. Per sort...



Joan Cornet