Navegant per aigües tempestuoses
Al capdamunt d’ una pujada hi ha una baixada. Saviesa popular. Doncs ves per on, estem en el “Dragon Khan” de l’ economia. Ara toca baixada. On és l’ escàndol?. Sembla com si el món s’ acabi. En un món globalitzat l’ economia funciona com un joc de dòmino. Cau una primera peça i segueixen les altres. També a l’ inrevés quan les coses marxen bé s’ encomana .
El problema es saber quins seran els perdedors i els guanyadors de la situació actual. Per que al final les lleis de l’ economia no són massa llunyanes de les lleis de la física. Recordem els vasos comunicants, quan un líquid puja per una barra buida , baixa per l’ altra, però al final el volum del líquid és el mateix.
Els antics atenencs separaven el lloc a on feien política ( el pnyx) de l ‘espai econòmic central ( l’ àgora). La separació encarnava una proposició clàssica del pensament social: que l’activitat econòmica debilita la capacitat del poble per la política. Per en Plató, l’ economia opera sobre la base de la necessitat i l’ acord, mentre que la política deuria operar sobre la base de la justícia i el dret.
Avui el nostre món la política i l’ economia estan íntimament lligades. Pel bé i pel mal de tots. Al final però els ciutadans queden confosos. En especial quan la nostra tradició judeo-cristiana ens acostuma a buscar abans el pecador que les causes del pecat. De qui és culpa la crisi financera que està infiltrant-se com un virus en la nostra societat? Que ha fallat quan tot anava tan bé ( diuen)? Qui ho pot arreglar? Quan s’ arreglarà?...
Malgrat l’omnipresència de la crisi financera en els mitjans de comunicació, n’ hi ha molts que ni els importa, ni els preocupa. Nomes cal veure la dramàtica situació dels ciutadans palestins de Gaza, on el país s’ ha convertit en un camp d’ exterminació, o les víctimes de la cruel guerra civil al Sudan o els segrestats a Colòmbia...tots aquests i mols d’ altres tenen d’ altres problemes que preocupar-se de la crisi financera.
Sigui com sigui el que si sembla és que estem davant d’ un fenomen financer - econòmic que incideix en una societat fragilitzada i desorientada. Potser hem de recuperar la saviesa del grec Epicur. Per ell, molts negocis estimulen desitjos innecessaris en persones que no arriben a entendre les seves verdaderes necessitats ni tenen un grau elevat de coneixement d’ elles mateixes. Epicur no estrià pertorbat per aquest tipus de crisi : “ Quan mesurem a partir dels propòsits naturals de la vida, pobresa és una riquesa i el límits de la riquesa una gran pobresa”. Gràcies Epicur.
El problema es saber quins seran els perdedors i els guanyadors de la situació actual. Per que al final les lleis de l’ economia no són massa llunyanes de les lleis de la física. Recordem els vasos comunicants, quan un líquid puja per una barra buida , baixa per l’ altra, però al final el volum del líquid és el mateix.
Els antics atenencs separaven el lloc a on feien política ( el pnyx) de l ‘espai econòmic central ( l’ àgora). La separació encarnava una proposició clàssica del pensament social: que l’activitat econòmica debilita la capacitat del poble per la política. Per en Plató, l’ economia opera sobre la base de la necessitat i l’ acord, mentre que la política deuria operar sobre la base de la justícia i el dret.
Avui el nostre món la política i l’ economia estan íntimament lligades. Pel bé i pel mal de tots. Al final però els ciutadans queden confosos. En especial quan la nostra tradició judeo-cristiana ens acostuma a buscar abans el pecador que les causes del pecat. De qui és culpa la crisi financera que està infiltrant-se com un virus en la nostra societat? Que ha fallat quan tot anava tan bé ( diuen)? Qui ho pot arreglar? Quan s’ arreglarà?...
Malgrat l’omnipresència de la crisi financera en els mitjans de comunicació, n’ hi ha molts que ni els importa, ni els preocupa. Nomes cal veure la dramàtica situació dels ciutadans palestins de Gaza, on el país s’ ha convertit en un camp d’ exterminació, o les víctimes de la cruel guerra civil al Sudan o els segrestats a Colòmbia...tots aquests i mols d’ altres tenen d’ altres problemes que preocupar-se de la crisi financera.
Sigui com sigui el que si sembla és que estem davant d’ un fenomen financer - econòmic que incideix en una societat fragilitzada i desorientada. Potser hem de recuperar la saviesa del grec Epicur. Per ell, molts negocis estimulen desitjos innecessaris en persones que no arriben a entendre les seves verdaderes necessitats ni tenen un grau elevat de coneixement d’ elles mateixes. Epicur no estrià pertorbat per aquest tipus de crisi : “ Quan mesurem a partir dels propòsits naturals de la vida, pobresa és una riquesa i el límits de la riquesa una gran pobresa”. Gràcies Epicur.
Comentarios