Tenir por de tenir por.

La por és una reacció en cadena en el cervell que comença amb un estímul estressant i s'acaba amb l'alliberament de productes químics que provoquen l acceleració de les palpitacions del cor, respiració ràpida i un augment d’ energia als músculs, entre altres coses, també coneguda com la “lluitar o fugir” resposta. L'estímul pot ser una aranya, un ganivet a la gola, un auditori ple de gent esperant que parli o el sobtat so de la porta contra el marc de la porta. O potser també el viure situacions de crisi o d’ incertesa com la d’ara.

La por s'ha de distingir de l'estat emocional d'ansietat, que normalment es produeix sense cap tipus d'amenaça externa. A més, el temor es relaciona amb les conductes de fugida i d'evitació, mentre que l'ansietat és el resultat de les amenaces que es perceben com incontrolables o inevitables.

La por s’encomana. Això pot portar al pànic. Quelcom incontrolable que se’ns emporta pel davant. En incendis de lloc públics la majoria de vegades les morts son degudes a l’acció de la gent sota el pànic. Tothom vol sortir al mateix moment pel mateix lloc. I acaba malament.

Per això al llarg de la nostra història, per tal de vèncer les pors han sorgit religions, sectes, ideologies que volen donar resposta a les amenaces que vivim al quotidià. En front de la por es busquen seguretats, líders carismàtics, expulsar als que poden augmentar la inseguretat, excomunicar als infidels, o trobar esqués fàcils. Cal vèncer la por. Hem d’evitar el pànic.

Paradoxalment, les crisis han estat el gran aliat de la nostra civilització. Així com el dolor físic és un gran aliat de la salut, car ens assenyala que cal fer quelcom per salvar la nostra pell, la crisi és un símptoma social que ens fa adonar que hem de fer quelcom. El reguitzell de crisis que hem patit al llarg de l’ història ens ha fet més capaços i ens han ajudat a organitzar-nos millor. A identificar els perills i a construir seguretats.

La crisi que vivim , sens dubte de gran calat , ens fa por. No ho podem negar. Però també és una oportunitat per reconduir el nostre model de societat. Ens caldrà molta creativitat i capacitat d’innovació. Patirem. Però ens en sortirem. Com ho hem fet sempre al llarg d’ aquests 40.000 anys que segon afirmen els antropòlegs hi ha hagut sers humans.

Com deia un gran personatge, només hem de tenir por de tenir por.