Posar portes al camp...

Estic tornant d’una reunió a Brussel•les. Llegint la premsa a l’ avió m’adono que a l’ Assemblea Nacional francesa estan discutint una nova llei sobre el piratatge d’ obres culturals a Internet. La ministre de cultura , Christine Albanel ha defensat davant dels diputats el projecte de llei creació i Internet. “ No pretenem pas eradicar totalment el fenomen de masses que suposa el piratatge d’obres culturals sobre Internet, més aviat és la manifestació de la vocació de contribuir a la pressa de consciència en els internautes d’ un estat d’esperit nou” Més endavant ha afirmat a “ l’economia paràsita del piratatge cal oposar un Internet civilitzat”.
De fet la proposta de la ministre de cultura és la de controlar a aquells/es que baixen fitxers de música o pel•lícules de forma il•legal. La proposta és la de que un cop detectat el delicte s’envia una carta a l’ internauta per dir-li que l’ han caçat i li preguen que no ho faci més. Fins a tres cartes, a la quarta l’ autoritat competent li tallarà el servei de Internet.
L’oposició no ha tardat en denunciar aquesta proposta de llei, argumentant per una banda l’ intromissió del govern en la vida personal dels ciutadans i en el total fracàs que finalment abocarà aquesta llei.
Sense entrar en la batalla política al si de l’ Assemblea francesa, val a dir que estem davant d’ un fenomen complex. L’ irrupció de l’ Internet en la nostra societat està capgirant moltes coses. Com ha analitzat el professor Manuel Castells, no estem davant d’una nova tecnologia sinó que estem davant d’una nova societat, la societat xarxa.
Sense cap dubte els compositors autors de música o de pel•lícules tenen tot el dret de guanyar-se la vida. Es més , ens cal que produeixin i innovin més i més. Però segurament caldrà canviar la forma de fer negoci. En part n’ hi ha que ja ho han fet. L’ I-Tunes entre d’ altres en són un exemple. Fa poques setmanes s’ ha posat en marxa un canal de música “ legal” des de Suècia ( www.spotify.com) , etc.
Però més enllà dels problemes de negoci dels compositors, autors, intèrprets de la música i dels productors de pel•lícules, hi ha d’ altres aspectes que l’ Internet està canviant la nostra societat. En projectes de recerca , gràcies a Internet es pot treballar en xarxa entre científics de diferents països, es poden desenvolupar “softwares” amb enginyers de la India amb empreses americanes o europees, es poden enviar imatges mèdiques digitalitzades a no importa quin hospital del món , etc. Gràcies a les videoconferències per Internet es poden connectar gent sense importar les distàncies. Es pot treballar, investigar, ensenyar a distància.
El problema rau en que les organitzacions no estan sempre preparades per afrontar aquest canvis. Les noves tecnologies estan transformant la nostra societat. Estem davant de nous paradigmes que necessiten plantejaments innovadors. Es inevitable. El govern francès vol intentar evitar, segurament amb molta raó , que no es transfereixin fitxers entre internautes de forma il•legal. Però em temo que és com posar portes al camp. Temps al temps.