30 anys d' Ajuntaments democràtics

El 19 d’ abril del 1979 es constituïen arreu del país els ajuntaments democràtics. D’això fa 30 anys enguany. Fa pocs dies l’ Alcalde de Barcelona, en Jordi Hereu ens invitava a celebrar-ho en el saló del Consell de Cent. Com sempre que fem trobades d’ aniversaris la nostàlgia és de rigor. Sens cap dubte en trenta anys tots hem canviat . Però també els pobles i les ciutats de Catalunya han canviat. A mi em sembla que per bé.

Si poguéssim tenir la foto de com estaven els nostres pobles i ciutats fa trenta anys i com estan avui ens quedaríem ben sorpresos de constatar els nombrosos canvis que han viscut. Val a dir que els començaments no van ser gens fàcil. Manca de recursos econòmics i en especial la dificultat de governar sota unes lleis locals del franquisme que feien grinyolar tot el sistema municipal. Moltes expectatives, moltes ganes de canviar les coses i molta voluntat van ser els motors del canvi en el mon local.

Fa 30 anys encara no érem membres de la Unió Europea , el món no estava globalitzat, no teníem Internet . Un mon ben diferent del que vivim avui. Han estat sens dubte trenta anys frenètics, de canvi local en un mon canviant a una gran velocitat.

Es un moment per celebrar i un moment per reflexionar. I en especial és un moment per pensar en el futur. Però no ho podem fer sinó som capaços de ser també crítics. No tot s’ ha fet bé ,ni tots els canvis han estat positius. Un dels grans temes no resolts és la governabilitat del territori a Catalunya. Sens cap dubte el fet de que a Catalunya hi hagin més de 900 ajuntaments crea un model dispers i poc eficient de gestió municipal. No vull dir que cal suprimir pobles i els seus ajuntaments, però que no es poden garantir uns serveis de qualitat amb unes dimensions inadequades. No hem sabut trobar la manera de canviar. L’ iniciativa de crear els Consells Comarcals anava en la bona direcció però es va quedar ben aviat entrebancada. Igualment el debat de les vegueries ha estat esgotador i hem tornat al punt de sortida.

Un altre tema no sempre ben resolt és el de la participació ciutadana. Tema reivindicat , discutit, explicat, però que no hem trobat uns i altres el camí adequat que permeti que els ciutadans sentint que poden influir les decisions municipals. Part del problema és la mateixa complexitat de la nostra societat. Cal molta informació per decidir adequadament i per fer-ho ens cal un dels bens més escassos avui dia, el temps.

Cal una reflexió sobre com volem governar i ser governants a nivell local. El nostre mon ja no és el de fa 30 anys. La globalització, les noves tecnologies, la societat xarxa, l’ immigració, la mobilitat de les persones, etc., han canviat el nostre paradigma local. Per això ens cal noves eines i noves estructures per continuar millorant els nostre pobles i ciutats. No podem esperar massa.