Setmana santa i la mort

La setmana santa ja no és el que era: la celebració de la mort i la resurrecció de Crist. Tota una epopeia. Fins el punt, que recordo de petit ,que de divendres a diumenge sant, a la ràdio només es podia escoltar musica clàssica. Era l’expressió d’ un dol col•lectiu que finalitzava amb la joia de la resurrecció : la Pasqua.
Poca gent jove sap de que va tot plegat, més enllà d’ unes vacances que ens van molt bé per arribar a les de l’estiu.
Per a mi que no crec en la resurrecció, aquesta setmana és una ocasió per reflexionar sobre la mort (ja que aquesta si que és certa). Us recomano que doneu una ullada a un quadre d’en Hans Holbein el jove ( 1497-1753) que va pintar a l’any 1522. Es tracta de “ El Crist mort” que es troba al museu de Bâle i que va tenir un enorme impacte sobre Dostoievski. Davant d’ aquest quadre de Holbein, el príncep Mixkin així com Hipòlit, personatges de”L’ Idiota” ( 1869) dubten de la resurrecció (1). La mort tan natural, tan implacable, aquest cadàver sembla que no tingui cap possibilitat de redempció. Anna Griorievna Dostoïevskaïa, esposa de Dostoievski escriu en les seves memòries com el va impactar fins al punt “ El meu marit es va quedar en blanc .. quan vaig tornar al cap de vint minuts ell encara estava contemplant el quadre... el vaig agafar pel braç i el vaig treure de la sala ... es va calmar poc a poc i desprès mai més va insistir en tornar a veure aquest quadre”. Més endavant l’insigne escriptor afirmà “ un quadre com aquest et pot fer perdre la fe”(2).
De les 95 tesis contra les indulgències (1517) Matin Luther fa una crida mística pel sofriment com una via d’accés al cel. “ S`ha d’exhortar als cristians a seguir fidelment el seu cap , que és el Crist, a traves de les penes, de la mort , fins hi tot l’ infern”.(3)
Més endavant els teòlegs de la Reforma com Andreas Karlstadt, Ludwig Haetzer, Gabriel Zwilling, Huldreich Zwingli i d’altres, així com Luter, d’una manera més ambigua, desencadenen una veritable guerra contra les imatges i els objectes de representació que no siguin la paraula o el so. Des d’aquells temps els temples protestants no mostren cap imatge. També per això en Holbein més proper a Erasme que a Luter decideix marxar de Bâle ( se li acaba el negoci) i anar cap a Anglaterra amb una carta d’Erasme que el recomana a Thomas More.
De fet, aquesta imatge del Crist mort ens fa pensar en la nostra pròpia mort. Per això impacta tant. I com el Princep Mixkin ens fa dubtar de la resurrecció. Encara que parlar de la mort sigui un tabú en la nostra societat, no per això no deixa d'existir . Si abans amb l'ajuda de la religió la mort era un ritual de passatge a un mon millor, és a dir anar al cel si et portes bé, la nostra societat d’avui prefereix quelcom més immediat i no tenir que esperar a la mort per accedir al paradís. I aquí rau una de les diferencies més notables entre la cultura occidental i les cultures orientals. Amb el missatge d’estar més pendents del futur millor, més que viure amb plenitud el present les religions monoteistes sens cap dubte han estat com un banc d'inversions pel futur, desestimant el present, l’únic que tenim.
Es setmana santa. Gaudim-la ara que encara estem vius!!!

(1)Fiodor Dostoievski. L' idiota. Edicions 62.1982. Barcelona
(2)A.G. Dostoïevskaïa, Dostoievski ( Gallimard. Paris 1930, p. 173. El text explica el seu viatge a Suïssa al 1867.
(3) Jean Wirth. Luther, étude d’histoire religieuse.Droz.1981.p130. Paris