A estudiar!!!

Ara sí . Comencen les classes. Un cop més el ritual de tornar a l’ escola, l’ institut o l’ Universitat. Retrobar els companys i companyes, sovint també gent nova, els profes de sempre o també els nous que caldrà provar.

La màquina educativa es posa en marxa desprès de gairebé tres mesos de vacances ( no dels profes, que no tenen tantes vacances...). Com trens en marxa, cada estudiant es posa en el rail que correspon intentant arribar a la propera estació, és a dir el proper curs. Sovint sobre rails ben encaminats sabent a on volem arribar, a vegades anant veient que passa sense saber quina serà la destinació final del tren. La pregunta de sempre: que vols fer quan siguis gran?

Les estadístiques, ai! Ens posen un cop més aigua al vi. Comença el curs amb les notícies que anem a la cua de no sé quans països. Que malgrat hi ha cada cop més ciutadans que tenen estudis més enllà dels obligatoris , també n’ hi han que no acaben rés. Davant la mirada severa de la OCDE i de no sé quans instituts de recerca abaixem la nostra penedits però amb la determinació de seguir fent el mateix.

El debat està servit. Fa pocs mesos l’ informe PISA despertava polèmiques de tot tipus. Sempre trobant els esquers de torn. Els pares, els governs, els professors, etc estan a la punta de mira de les crítiques de que no anem bé.

Hi ha novetats però. Tenim una nova llei d’educació que és un pas endavant en la bona direcció. Les lleis no poden fer miracles, però si poden donar possibilitats de millora. Depèn de com s’apliquen i de la motivació dels actors. La veritat és que l educació a casa nostra i arreu del món depèn de la cultura. Si vivim en una societat a on l’esforç no és ben vist, a on hi ha dotzenes d’ eines per distreure’ns, a on la necessitat d’aprendre no és predominant, poca cosa poden fer les lleis.

No podem demanar als mestres i els professors que facin miracles. Hi ha el que hi ha. Potser la crisi econòmica aconseguirà posar-nos la por al cos i adonar-nos que no en podem sortir si no tenim el talent que ens fa falta com a país. La competència internacional és ferotge. Nosaltres no tenim recursos naturals que ens donin riquesa, com succeeix en d’altres països del món. Només podem comptar amb el talent de les persones. I el talent no sorgeix si no hi ha una formació adequada.

El curs comença. Esperem que serveixi per despertar curiositat, per adonar-nos de la necessitat de saber, de trobar els coneixements que ens calen, de treballar de ferm i sobretot de despertar el talent que tots i cada un de nosaltres té.

Doncs, apa, a ensenyar uns i a estudiar i aprendre els altres. Estem construint el futur!