Pujada amunt


Desprès de les vacances d’estiu tot sembla com una pujada amunt. L’ economia que no ens dona bones notícies, l’ atur que sembla que no toca fons i un ambient enrarit per l’ espasa de Damocles del nostre pobre Estatut. I a sobre les escoles no comencen fins el 14 de setembre. Som un país que estic segur podria tenir un “record” Guinnes . Cap país pot tolerar unes vacances de tres mesos de les escoles...

Però en fi que hi podrem fer. Tot ens hem posat el vestit de treballar ( menys els pobres que estan en l’atur), posem el somriure a disposició de les audiències i cor que vols estem disposats a fer el que calgui. Som uns bons ciutadans que fem els nostres deures.

Haig de dir que de les moltes noticies de l’estiu em va impressionar la de la noia holandesa de 17 anys que les autoritats, en concret els serveis socials, l’ han posat sota la seva custòdia per tal d evitar que doni la volta al mon en vaixell i en solitari. Els seus pares estaven d’acord, però ai las, la societat tem per ella. Curiosament deixem morir de fam i de malalties banals a milions d’infants en països pobres i hem de protegir a una noia que vol batre el record en el mon de la navegació. A mi personalment em costaria deixar que un dels meus fills fes una aventura com aquesta. Però tot i així em sembla millor que viatgi en vaixell arreu del mon en solitari que es drogui col•lectivament en una discoteca qualsevol.

I a sobre tenim la grip A a les portes. Em sembla fantàstic que la societat per mitjà dels seus governs prengui mesures. Però d’ aquí a la neurosis hi ha un pas. Cada any moren a Espanya de grip “ normal “ entre 5 i 6 mil persones. I això no és notícia. Pressupostos importants per tenir vacunes adients, mentre que ens costa donar diners per medicaments elementals pel tercer món.

Com deia pujada amunt i ànims. El problema no és la pujada en si , el problema és que no sabem quin és el cim. En fi, que no falti coratge i si tenim la grip, com sempre, unes aspirines, begudes calentes, fer llit , suar molt per uns dies i desprès tornar a pujar amunt. Espero que algú ens dirà quin és el cim.

Comentarios

Entradas populares de este blog

L'ART I L' ART DE VIURE

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.