L' Art de Governar

Crec que tots hem tingut experiències pràctiques que ens demostren que això de governar no és cosa fàcil. Per exemple estar al front d’ una comunitat de veïns, una associació de pares de l’escola o del club de futbol del barri.


Primer costa trobar persones que es vulguin comprometre i acceptar càrrecs , que com el nom indica significa “ càrregues”. Tothom busca excuses, no tinc temps, ara no puc, no ho faré bé, etc.

Un cop al front de les entitats comencen els problemes, la gent no ve a les reunions, n’ hi ha que només venen per protestar o posar pals a les rodes, encara que sempre n’ hi ha de compassius que ens donen el seu recolzament i que finalment fan que ens n’em sortim.

Si aquests exemples de la vida quotidiana els apliquem a les gran organitzacions , a les administracions o als governs els problemes esdevenen grandiosos . Com posar d’acord interessos sovint antagònics, per exemple com trobar un equilibri d’ interessos entre els cotxes, les motos, les bicicletes, els busos, els vianants... O com la gresca d’ uns es converteix en l’ insomni d’ altres...

El gran repte del segle XXI és el com aconseguim governar-nos millor, tan a nivell de barri com a nivell de país o de tot el món. Diguem-ho clar, no sabem governar-nos. En la nostra evolució com a ésser humans no estava previst aquest tema. La vida era de poca durada, en una societat rural la gent vivia en tribus/ famílies que sovint romanien molt de temps al mateix lloc i tenien poques oportunitats de contactar amb d’ altres. El fenomen urbà ho va canviar tot. Calien normes i lleis. Calien pressupostos per construir el comú. I sobretot de quina manera es prenen les decisions.

Sens dubte hem avançat molt, ja no és tracta de que ens mani el més fort o el més bèstia, si no que tenim tot de procediments , lleis i regles que intenten trobar la manera de governar en el bé de tots. Però la complexitat del món d’ avui ho posen molt difícil. Ningú vol tenir a vora de casa els contenidors de brossa , una línia d’ alta tensió, una autopista , un centre per toxicòmans o una presó. També val a dir que en una societat hedonista com la nostra els drets que es reivindiquen superen en escreix els deures.

Potser per això si donem una ullada al món la majoria de governs tenen unes cotes de popularitat molt baixes. Els governs tenen les culpes de tot ( i a vegades és veritat!). Els ciutadans, que embruten els carrers, boscos i platges, que molesten els veïns, que circulen beguts, que miren d’ escapolir-se treballant el mínim possible, que no eduquen els seus fills, no tenen rés que veure. Els mals son per culpa dels governs ( a tots nivells...)

No estem solament al si d’ una crisi econòmica, estem davant d’una crisi de model de societat a on caldrà trobar formes de govern democràtic més eficaces i properes a la realitat dels ciutadans i també a un re equilibri de drets i deures. En una paraula hem de recuperar l’ art de governar. Ens hi juguem molt!