GESTIONAR EXPECTATIVES

Un nen surt de l ‘escola i s’enfada amb la seva mare perquè ell esperava un entrepà de crema de xocolata, i no un entrepà de formatatge que ella li dona amatent. Un tècnic comença en una nova feina i esta decebut del canvi perquè no cobreix les seves expectatives professionals. Una parella va al cinema a veure una pel•lícula que els hi han recomanat i surten decebuts... Esperem que el Barça guanyi la Lliga i ...

Podríem citar una llarga llista d’ expectatives que sovint porten a decepcions. Inclús podríem analitzar aquest fenomen com un dels problemes de la nostra societat. En el fons estem gestionant expectatives, les que generem, i les que ens suggereixen l’ entorn. Quan parlem de malestar social en bon part és que les expectatives individuals o col•lectives ens han decebut. A França hi ha hagut un seguit de vagues generals en contra de que el govern allargui la jubilació de 60 a 62 anys. En canvi aquí es protesta perquè el nostre govern proposa passar de la jubilació als 65 als 67. Sens cap dubte milions de ciutadans del món estarien encantats de tenir una pensió de jubilació i fins hi tot estarien bojos de contents amb el nostre salari mínim. Es evident que tenim expectatives diferents.



El problema rau en veure com es creen les expectatives i sobretot qui les crea. Hi han molts estudis sobre el tema. D’ entrada cal estar disposat a tenir expectatives. Hi ha els escèptics que no es creuen res i a l’ altra banda hi ha els ingenus que s’ ho creuen tot. Enmig hi som la majoria. Depèn de qui i depèn de com. També cal analitzar a qui beneficien les expectatives. Això ho saben bé els experts en mercadotecnia. Quan Apple posa un nou producte en el mercat , ja abans ha creat un seguit de notícies que fan que la gent esperi unes característiques d’ un determinat producte. Si no es deceben seguiran comprant productes d’ aquesta marca.



Però qui crea les expectatives a nivell social ? Això sí que és complicat. Hi ha gent que veu el món tot negre i quan els hi preguntes com els afecta personalment, sovint responen que no , que” jo bé”. Tot comença en l’ individu, el seu cervell i la seva manera de veure i estar en el món. Si soc de l ‘Espanyol, potser espero més que el Barça no guanyi la lliga que la guanyi el meu equip, car sap que és molt improbable que l’Espanyol sigui campió de Lliga. En canvi un del Barça li preocupa poc el que li passa a l’ Espanyol. Desprès les fonts d’ informació que modelen la persona. Els rumors, les informacions esbiaixades creen unes corrents d’ opinió que impacten als individus. I aquí tenen molta importància els mitjans de comunicació i les xarxes socials.



Les enquestes ens diuen que una gran majoria de ciutadans ( aquí i arreu) estan decebuts de la política i dels polítics. Simplement ens diuen que aquests ciutadans tenien unes expectatives que no s’ han complert en alguna mesura. Segurament som víctimes d’ un cercle viciós en el que uns i d’ altres ( polítics i ciutadans) estem alimentant. Imaginem un polític o un partit que concorregués a les eleccions dient “ Estem en uns moments difícils, farem el que puguem. No us prometo rés”. Guanyaria un guardó d’ honradesa però és molt probable que no guanyaria les eleccions. La única forma de guanyar unes eleccions és creant força expectatives, el problema és quan aquestes no responen a la realitat . S’ acaba fent subhastes a veure qui promet més. I desprès passa el que passa. Però no ens podem amagar : tots som part del problema. A veure qui troba com podem ser part de la solució...