Why We Strive for Money Over Time — and Why It's a Mistake

Why We Strive for Money Over Time — and Why It's a Mistake

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

CONTEMPLAR ÉS VIURE

Imagen
  CONTEMPLAR ÉS VIURE Quan estic per  París, si puc, intento visitar el Museu del Louvre. Una visita especialment notable és la sala que alberga la Mona Lisa, on els turistes fan cua sovint amb telèfons a la mà per capturar fotos i vídeos. L'ambient pot arribar a ser força animat, amb individus que ocasionalment empenyen i participen en disputes. No obstant això, se'n van satisfets després d'haver capturat amb èxit la imatge d'aquesta reconeguda obra d'art . Em pregunto quants d'ells s'aturen a casa a contemplar la foto de la Mona Lisa, perquè no han pogut fer-ho al Louvre. Potser mostraran la foto amb molt d'orgull, no per haver gaudit d'una de les millors obres d'art, sinó per l'orgull de demostrar que han estat a París i han tornat amb un trofeu. Si se'ls demanessin detalls d'aquesta obra, segur que ens explicarien ambigüitats i adjectius. Una foto captura en qüestió de segons el que Leonardo da Vinci va treballar durant anys. ...
Leer más

Chat GPT I EL MITE D’ICAR

Imagen
  Chat GPT I EL MITE D’ICAR Segons la mitologia grega, un home molt talentós anomenat Dèdal va construir un laberint per al rei Minos de Creta per empresonar el Minotaure, un monstre amb cos d’humà i cap de toro. Però un dia, Teseu, rei d’Atenes, va arribar a Creta amb la missió de matar el minotaure. Ariadna, filla de Minos, el va ajudar a entrar i a sortir del laberint. Quan el rei Minos ho va saber, va decidir castigar a l’arquitecte i el seu fill Ícar i els va empresonar en el laberint. Per escapar-s'en, Dèdal va decidir construir dos parells d’ales amb plomes d’ocell i cera d’abelles per ell i per al seu fil. Abans d'alçar el vol, Dèdal va advertir a Ícar que no volés massa a prop del sol ni massa a prop del mar. Com passa a vegades amb els fills, va desobeir el seu pare. En entusiasmar-se veient tot allò que el rodejava, que es va apropar tant al sol que les seves ales es van fondre i, bategant només amb els braços, va caure al mar i, com era previsible, es va ofegar....
Leer más

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.

Imagen
                                                                        “Lamento por Ícaro” (1898) de Herbert Draper Ja fa dies em van posar la segona dosi de la “Vacuna”. Tot un alleujament i una alegria immensa saber que cada cop hi ha més persones vacunades. Un any enrere, amb l’evolució de la pandèmia, era impensable que en tan poc temps poguéssim disposar de la “Vacuna”. Tot una gesta científica que hem d’apreciar molt. En certa manera, els que hem aconseguit arribar fins aquí som uns afortunats. Fins el dia 24/04/2021 hi ha hagut, en el món, 152 milions de casos de contagi, dels que 85 milions s’han recuperat i 3,18 milions   han mort. És a dir, és com si 15.500 avions amb 200 passatgers cadascun s’haguessin estavellat. Sense oblidar, els milions de persones que no s’han recuperat plenament. ...
Leer más