L’ elogi de la follia
Com han assumit les societats la figura dels boigs? Com s’ han preparat per tractar-los? Quines pors han afrontat? Quines son les ambicions per curar-los? Erasme ens recorda que al final de l’ edat mitjana i a la Renaixença s’ expandeix tota una cultura de la follia, la del món a l ‘inrevés, en el que els bufons, les marionetes de bojos, els personatges d’ en Bosch en són emblemes.
De sempre els humans la follia ens ha pertorbat. Aquesta no és ni un fenomen natural ni una simple construcció cultural. En el fons es basa en els dos , que suposa una major inquietud. De fet des del segle XVIIII s’ imposa l’ idea que una part de follia existeix en cada ú de nosaltres. En el fons que pot ser més amenaçant que el boig s’ assembla a nosaltres?.
Erasme , va ser un personatge clau del que anomenem “ Renaixença” va néixer el 1466 a Rotterdam, va entrar a un monestir el 1492 mogut per la misèria, va seguir una línia poc ortodoxa, i es va convertir en un intel•lectual que no va tenir por de dir el que pensava, just en un moment en el que l’ església catòlica travessava un moment especialment difícil per la radicalitat de Luter.
La Follia, presentada com una deessa, passa revisió a professions i conductes de l'home en un discurs narrat en primera persona. Es declara filla del déu Plutó i és acompanyada permanentment per l'Oblit, la Mandra, l'Orgull, l'Adulació, la Ignorància i altres éssers similars. Elogia la infància com a edat despreocupada i plena de plaer, que després s'espatlla i perd la bellesa.
Afirma que la dona té com a funció donar plaer i fer apartar l'home del camí de la intel•ligència, i aporta com a proves la seva obsessió per adornar-se per agradar les seves parelles. Llavors critica l'amistat i el matrimoni, que s'aguanten només per mentides i per no voler veure la veritat de l'altre.
La Follia es declara responsable de causar la guerra, que regeix el destí dels homes. Els filòsofs es presenten com a antídot, usant la raó, però la història té exemples de la seva ineficàcia quan tenen el poder. Tots els homes es mouen no per la raó sinó pel desig de fama, que és inútil però impulsa la ciència. Aquest anhel fa que tots es mostrin amb màscares, com actors, davant del món.
El món es presenta ple de desgràcies per als seus habitants i totes les professions són ridícules, especialment les lligades al coneixement, com els teòlegs o els metges. Per contra, els ximples i els animals són feliços. La follia és el màxim d'aquesta felicitat, però els homes intenten eradicar-la amb drogues i tècniques.
Més endavant critica a l'Església, sumida a la superstició i s'aprofita del poble, que ven miracles, adora relíquies i fa comerç amb la remissió dels pecats. A continuació es burla del patriotisme, que cada nació ven exaltant una suposada virtut única. Declara que tot aquest catàleg de casos ridículs són en realitat un culte a ella mateixa, que per tant no necessita temples com altres divinitats.
A la segona part amplia les crítiques a cada professió, amb especial èmfasi als religiosos i nobles, que prosperen amb la guerra i la mentida i són ximples en els seus actes quotidians. Acaba l'obra criticant els excessos comesos pels cristians i instant a beure i viure.
Erasme va ser un home clarivident i valent. Malgrat simpatitzar amb Luter no es va alinear amb ell. Erasme era un home que volia ser lliure. Potser per això tenia clar que la llibertat entén i respecte la follia. D’això fa cinc cents anys...
Comentarios