DUBAI...ARAB HEALTH CONGRESS 2012
En poc temps he tingut l' oportunitat de participar en conferencies i
seminaris a Boston, Hefei ( Xina) i a Dubai. Encara que la meva activitat esta
a l'entorn de les tecnologies i la salut, he pogut copsar les diferents
realitats culturals i socials que m'han transmès les persones que he anat trobant. Tres móns fascinants.
Les realitats de
cada un 'ells son molt diferents. El centre del mon s' esta desplaçant molt de
pressa cap al continent asiàtic. Neix una nova societat que amb una gran
potencia, en especial demogràfica, es
basa en tot un altre paradigma ideològic i cultural.
No havia estat mai
a Dubai, malgrat conec la majoria de països àrabs de la vora mediterrània i de
l’ orient mitjà. Dubai és espectacular. Hi he donat una conferència al ARAB HEALTH CONGRESS.Les fotos que coneixem no donen l'
abast del que s'ha fet aquí. Es una gran bogeria, amb edificis enormes, carrers
de gran amplada, zones turístiques de luxe, etc.
De fet, fins al
1971 va ser part del domini britànic. És a dir fa molt poc temps. Des aleshores és
part de la Unió d' Emirats Àrabs. Curiosament no te petroli com els seus veïns.
Però aquests han decidit de fer de Dubai un centre de finances i de turisme. I
per això han invertit veritables fortunes. Al 2009 va estar a punt de fer
fallida per un deute de mes de 90 mil milions de dòlars. Els clan financers d'
Abu Dabi ho van salvar.
Una ciutat de nomes
1 milió i mig d' habitants dels quals el 80 per cent son forans. Sobretot ma d'
obra barata de la India, Pakistan, Indonèsia, Filipines, etc. Les condicions de vida i de treball han sigut
denunciades per l' abús i l' explotació. Fins i tot es parla d’esclavatge
modern. Hi ha empreses que es queden amb el passaport dels seus treballadors forans
per tal de tenir-los controlats. Moltes hores de treball i salaris de misèria.
El govern local ho nega rotundament.
A pocs kilòmetres d
' Iran i Irak, al costat de Aràbia Saudí , Oman i Iemen. Es com un paradís en
un entorn de conflictes i de drets humans en subhasta a la baixa.
Un model de rics i
pobres sense pietat. Luxe i misèria. El culte al diner es espectacular.
Curiosament la major part de marques comercials son dels Estats Units i d'
Europa. Capitalisme importat, però es com menjar peix sense espines. Les
espines son els drets dels treballadors, la seguretat en el mon laboral, l’educació,
la salut per tots. I funciona. Almenys pels que son rics.
Oblidem-nos de Sòcrates,
Hegel, Kant, Spinoza, Camus i Sartre. Neix un món despietat, a on hi han pocs
valors, excepte els diners. Curiosament en aquest nou mon emergent hi ha punts
de contacte amb els EUA. La campanya de les primàries del Partit Republicà, ens
indica que l’ individualisme extrem esta de moda. Menys impostos i i menys
serveis públics pels ciutadans.
Mentre Europa entre
el martell i la inclusa, no trobem el camí. Com podem competir amb societats
que estan desbocades per l ' afany de riquesa? Tenim un problema. I no tenim
gaires solucions.
Paradoxalment he
viatjat amb Qatar Airways , i just el dia que arribo és notícia que no han
volgut participar a l’ accionariat de Spanair . La notícia que ha precipitat el
final d’ aquesta companyia aèria que tenia que ser la punta de llança del
transport aeri de Catalunya. Sense entrar en detalls, una mala notícia per un país
que vol ser independent.
,
Comentarios