Viure a menys de 20 graus… Helsinki .




Com a President Executiu de la Fundació TicSalut durant dos dies he estat a Helsinki per participar a una trobada de la Xarxa NIMAC.   És una xarxa  que varem crear fa uns tres anys experts en recerca i innovació en l ‘ àmbit de la salut de  Irlanda del Nord, Finlàndia , Massachussets i Catalunya. L’ objectiu és posar en comú les nostres experiències, analitzar resultats i identificar oportunitats de cooperació.  La darrera reunió va ser a Boston el mes d' octubre  i la propera serà a finals de maig a Barcelona.

Una altre de les finalitats és el de reforçar la cooperació entre els Estats Units i la Unió Europea. El mes de novembre vaig participar a una reunió  convocada pel Ambaixador dels Estats Units a la Unió Europea amb 20 experts de les dues bandes de l’ Atlàntic, amb aquest objectiu. Allà varem identificar les potencialitats i les dificultats d’ aquesta cooperació i varem fer una proposta d’ accions per afermar aquesta cooperació.

A Helsinki hem tingut una agenda força atapeïda. A destacar la presència dels ministres de Irlanda del Nord i de Finlàndia i d’ una bona colla de responsables de les dues administracions, junt amb experts de centres de recerca i innovació de cada un dels països o regions. També la presència dels màxims responsables de Life Sciences Centre i  Massachussets e-heath Institut, els dos amb mandat precís de la Presidenta del Senat de Massacchussets.

Val a dir que la vida no és igual a 16 graus sota zero...sobretot pels mediterranis com jo. Per cert, com és de ritual em van convidar a una sessió de sauna ( 1 hora...) i vaig declinar el bany al mar ( ficar-se en un forat que fan al gel ). Sembla que la recerca i la innovació els prova aquest tipus de clima i he pogut conèixer de prop la tasca que desenvolupen diferents organismes finesos, en especial el que coordina tot plegat que és el VTT Technical Research Centre de  Finlàndia ( www.vtt.fi). Tot un model a tenir en compte. Una eina important per promoure la innovació és TEKES http://www.tekes.fi/en/community/Home/351/Home/473

També a destacar que la salut i la política social estan sota el mateix Ministeri ( igual que Irlanda del Nord), cosa que facilitat la necessària coordinació entre aquests dos àmbits tan importants en la nostra societat.  Una mostra és com desenvolupen una estratègia comú . Socially Sustanaible Finland 2020. Strategy for social and health policy.  www.stm.fi.

Finlàndia que està en la zona euro, se’n està sortint força be de la crisi econòmica i no es un tema de conversa.  Un territori de 338.424 km2 i 5.400.519 habitants segons el darrer cens, amb un PIB per habitant de 35.300 euros.  Catalunya 32.114 km2 , 7.535.251 habitants i un PIB de 30.700 euros ( 2009).

La pregunta que ens podem posar és : perquè hi ha països o regions que se’n surten millor que d’altres? Com és que Grècia està en un veritable calvari i d’ altres de dimensió similar se’n surten? No sóc un expert, ni ho pretenc, però si que  hi deu haver-hi raons.

Una d’ elles probablement és la capacitat de generar productes , tecnologies i serveis per exportar.  En un món global nomes aquells que saben aprofitar del mercat global se’n surten.

Una altra és la disciplina pressupostària i una fiscalitat sense escletxes. Els països “ luterans” ja fa segles que ho practiquen, els “ catòlics” ens confessem però tornem a pecar. Així anem.

També hi ha factors psicològics. Les victòries en l ‘esport  sovint son degudes, a més d’ un bon entrenament físic,  a l ‘estat anímic i la creença en l’ èxit. 

A Catalunya, tenim el perill d’ aconseguir tenir la cuina molt neta, amb els plats i olles impecables, però que no tinguem menjar per cuinar. La necessitat d’ aprimar l’ administració i racionalitzar els serveis als ciutadans, no ens pot distreure de la necessitat d’ enfortir el sector productiu i de serveis per potenciar la nostra presència en el mercat global.

A Helsinki hem avançat en la cooperació en innovació, tant Finlàndia ( Tekes) com Massachussets ( Life Sciences Centre ) han anunciat posar a disposició fons per ajudar a les respectives empreses de la xarxa innovadores de la xarxa NIMAC  a treballar i competir junts en el mercat global.  Tot un repte.

No tinc cap dubte que a Catalunya tenim talent, som innovadors, tenim experiència i som trempats. Ens falta estratègia, visió, ambició, seguretat i disciplina . Ens sobra la mentalitat burocràtica, l’ enveja, l’ esperit de campanar , l’estar obsessionats amb  Madrid  i somiar en ser un país independent. Mentre somiem ens passa com els  amants  platònics, que escriuen poesies , però no lliguen.

De moment els de NIMAC ens tornarem a trobar el mes de maig, aquesta vegada a Barcelona... una oportunitat més  per afermar la nostra presència  en el món global....










 






















Comentarios

Entradas populares de este blog

Liderazgo: un elemento clave para el siglo XXI

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.

L'ART I L' ART DE VIURE