No serem rics, però podem ser savis...

Cada cop més clar que anem de pitjor en pitjor. Si hom vol preservar la seva salut mental, cal evitar llegir els diaris o veure els telediaris. Els que com jo som optimistes per natura, tenim que fer un esforç considerable a no defallir en el nostre optimisme. Ens estan posant a prova de mala manera.

Sense entrar en tecnicismes econòmics o polítics, el que sembla clar és que mai més serà com abans. Estem en un canvi de paradigma a on la nostra societat ha perdut la seva capacitat d’ equilibri i que tot se’n va en orris. Podem  trobar culpables i esquers. La veritat no la sabrem en molt temps.

El cert és que estem en caiguda liure. Donat que ja no podem ser rics, potser és el moment de plantejar-nos altres objectius. Per trobar-los cal tornar als nostres orígens. . El model basat en que tot era possible s’ ha trencat i hem tornat a la realitat dura i crua que tot esdevé difícil . Es quan busco refugi en el savis  grecs, que sempre he admirat i m’ han ajudat  a trobar els camins per superar els obstacles en el meu camí.

En Sigmund Freud, va afirmar lacònicament en “ El malestar de la cultura ” que a “ manca de felicitat, els homes s’acontenten d’ evitar el malestar”. Aquesta ha estat una de les premisses de la nostra societat, tenir pors , evitar el risc, el sentir la impotència i  viure amb  inseguretat, han marcat una bona part de la nostra civilització. En definitiva una posició defensiva. Hem estat víctimes d’ un enlluernament o d’ una hipnosi col·lectiva. No és això companys.. La vida és més que això.

Anem 2.500 anys enrere. Són molts anys. Hi havia savis, preocupats per l’ existència humana, per cercar el significat de viure en aquest món, del perquè el mal existia, per trobar la millor manera de viure.

Posem-l’hi imaginació. En aquella època, en la civilització grega, les coses no eren gens fàcils. El seu PIB era ben minso. La seva salut precària. El benestar era un luxe. Potser per això hi havien persones que es feien preguntes i cercaven respostes. Les preguntes encara són vàlides, les respostes no les tenim encara.

La saviesa, un ideal antic de mesura, de pau interior, de coneixement i de “maîtrise de soi” , sembla que hagi viscut un veritable eclipsi. Sembla que de fa molt temps, la idea de la saviesa hagi passat de moda. De fet es tracta de com organitzar la pròpia vida per donar un sentit a l ‘absurd. De com al si d’ un món ple de soroll i de furor es pot reconquerir una forma d’ harmonia amb un mateix i amb l’ univers.

Un filòsof francès , Roger-Pol Droit afirma que “ nosaltres estem confrontats a problemes que exigeixen principis diferents dels que tenien en èpoques anteriors (1)

A mi m’ agrada el que va dir Epitect, “ No hem de tenir por ni de la pobresa, ni de l ‘exili, ni de la presó, ni  de la mort. El que hem de tenir por de la por. (2)

Em sembla que hem perdut el lligam amb els Antics. Quelcom s’ ha trencat. Haig de dir que quan jo estudiava batxillerat teníem llatí i grec, estudiàvem els clàssics, Homer i Virgili eren uns referents. També, encara que de forma tortuosa podíem conèixer el que se’ndeia les Sagrades Escriptures o sigui la Bíblia. No es tracta de tenir fe o no ,es tracta de saber quines són les nostres arrels culturals i antropològiques. Hem comès l’ error de deixar-ho en mans d’ especialistes filòsofs o dels professionals de la religió.

Segurament el triomf de les ciències, cosa fantàstica, ha contribuït a deixar enrere els Antics. Però estic convençut que les tragèdies de Sófocles, la moral d’ Epicur o les guerres del Pelopones ens poden aportar molt en els nostres reptes d’ avui.

Ens manca el que deia Nietzsche, "la saviesa tràgica". La pressa de consciència del destí.(3). Aquella que es fonamenta sobre lla meditació de la vida mortal, viscuda en l ‘ horitzó de la mort, de la no vida. La saviesa tràgica és una voluntat d’ acceptar que el Temps, tot potent, a la llarga no deixa subsistir res.

André Comte-Sponville en el seu “ Tractat de la desesperança i de la felicitat” ho diu ben clar “ Aquests sónels bens immortals del savi : la plenitud, la pau, el silenci, l’ eternitat, l’ amor i la misericòrdia”. (4).

Potser no tenim possibilitats de pogué viure si no som savis. Ens cal intel·ligència, habilitat, prudència i amor, per continuar vivint.  Ser actius en un món complex. Saber dir que sí al món , de seguir el que deia Spinoza “El més alt nivell d’activitat d'un ésser humà pot arribar és l'aprenentatge per mitjà de la  comprensió, perquè comprendre és ser lliure”.

Un llarg camí...

(1) Roger-Pol Droit, “Chercher des sages”. Des idées qui viennent. Odile Jacob, 1999, p.153
(2) Epitect. Entrevistes, llibre II, 39.
(3) Nietzsche. Ecce Homo. O.C. Robert Lafont, 1993, t II, p. 1155
(4) André Comte-Sponville.”Traitédu désespoir et de la béatitude” . PUF.1988, P. 29