Temps du rêve

Cada estiu faig el meu pla. No sols de vacances. Sobretot de llegir. És una època que dona molt de si. El meu estiu és un espai de reflexió. Potser estic malalt i no m’ adono que l’estiu és nomes una estació com les altres i que cal viure-la com cal. Em planto, els meus estius són especials. Em serveixen per posar-me a tó. Per llegir i pensar. El meu estiu és un temps privilegiat.

Enguany he començat, amb una petita novel·la, “ Temps de rêve” d’en Henry Bauchau.

Un llibre sobre l'amor impossible entre un noi jove , Billy onze de edat, que també és el narrador i Inngué, una nena de vuit anys d'edat. Desprès d’ unes breus sessions de joc en el que es converteixen en còmplices Inngué i, Bill posteriorment, continuarà perseguint els somnis que generen aquesta trobada. Mai és massa aviat per caure en l'amor i mai és massa d'hora per sofrir el seu mal de cor . Això és el que succeeix amb el jove Billy, que aprenen molt ràpidament el patiment d'un amor reprimit, sense haver entès realment per què.
Text escrit durant el servei militar de l'autor el 1933 i reeditat més de setanta anys després, per la seva sorpresa. Un text que llegeix molt ràpidament i és molt lleuger, fresc, però de vegades una mica confús a causa de l'escriptura de l'autor, que barreja la poesia de la seva prosa. Una barreja una mica desconcertant, però és cert, però té la seva part d'encant i la puresa.

He llegit d’ altres obres d’ en Henry Bauchau. En especial “Èdip, en el camí ” és una reinterpretació del mite d'Èdip, que evoca un viatge iniciàtic de l'heroi que literalment es fon en l'art. Aquí Èdip comparteix amb Orfea la capacitat de reviure els "tresors perduts de la memòria" a través del cant, la pintura i l'escriptura. En lloc de dispersar-se el rei cec torna a la unitat. Després de superar els seus temors, ell és "encara en el camí", diu Antígona al final. El camí cap al coneixement d'un mateix, lliure de la culpa i el remordiment. Antígona, que el va acompanyar fins al final, simbolitza el camí de l'autorealització. Guardià del principi de la vida, no és qui mira enrere, per curiositat. De la mateixa manera, quan torna a Tebes per intentar calmar la rivalitat entre dos germans, també és per dir "sí" a la vida, al futur, i per negar la bellesa del seu vestit esquinçat, com a mostra de totes les manifestacions de poder i de totes les guerres. Ella és el costat femení, el de la poesia, de l'amor sense justificació, i sobretot de la paciència.

Al mateix temps estic fent una relectura del “ Traité de l’ efficacité” d’ en François Jullien. Jullien analitza el pensament grec en l’àmbit de l'eficiència, que Pèricles, va elogiar per ser una de les maneres de gestionar els assumptes dels homes. Després s'utilitza els texts clàssics de la cultura tradicional xinesa, per definir, per contra, els conceptes bàsics de l'efectivitat de l'estratègia.

Espectacular les diferents evolucions de la cultura europea/grega i la xinesa. Dos mons a part que avui es confronten en diferents àmbits. Com deia Pascal ,o Moisès o la Xina. La nostra cultura s’ ha desenvolupat a partir de la tragèdia, de l’ heroïcitat i sobretot en el monoteisme. Un deu i una salvació. Malgrat les diferències entre jueus, cristians i musulmans, tots tres comparteixen Moisès. Lluny d’ això la cultura xinesa, molt més realista, sense herois ni salvació. Sobretot el sentiment del temps. El temps occidental directe i transcendental. El temps xinès és cíclic i molt proper a la natura sobretot a l’ agricultura. Tot arriba. Per més que t’ ho proposis les plantes i els arbres donen fruit quan toca, la impaciència no pot rés. La vida és un procés, nomes aquell que l’ entén i sap adaptar-se al procés se’n pot en sortir. La saviesa és fruit de la capacitat d’ entendre els processos i les transformacions silencioses.


Mentre però estic llegint 1Q84 de Haruki Murakami. Confesso que no em perdo cap obra d’ aquest autor. Les 925 planes d’ aquesta darrera novel·la seva poden semblar poc encoratjadores. Per a mi és el contrari. Em temo arribar al final de la novel·la. Em sentiré orfe i no sabré quina novel·la em pot donar el mateix. El meu estiu està ocupat en conèixer el que li pot passar a l’ Aomame o al Tengo, els dos protagonistes d’ aquesta ingent novel·la.


Malgrat una situació demencial de la nostra economia i en perill el futur del nostre pobre país, no vull que ningú ni rés m’ impedeixi de viure el meu estiu. La meva petita ànima no podria viure sense aquests estius.