La soledat del corredor de fons

Acabo d’ arribar d’ uns dies a França, aprofitant les vacances de setmana santa.  Haig de confessar que França és un país que em fascina, fins el punt que a vegades he pensat que lo del Timbaler del Bruc, va ser una gran error estratègic. Quan vàrem fer fora als francesos va ser sobretot per la pressió dels capellans que des de la trona de predicar a les esglésies varen inflamar el poble per anar contra Napoleó. Es temien que la revolució francesa ( la pobra ja estava aleshores en coma) , podia contaminar la nostra societat tan pura i tan obedient als designis de Déu. La guerra contra el “ francès” va ser una revolta popular, que va tenir la gran sort que Napoleó va cometre l’ error d’ anar a conquerir Rússia amb uns resultats calamitosos. Aquest no va tenir cap més remei de retirar-se de casa nostra per concentrar-se en la seva aventura russa.

La història és fascinant, perquè mai podem saber que haguera pogut passar si...Llegia fa poc un article que donat que quan som encara un fetus, hi ha el 50% de possibilitats de que sigui un ser masculí o un ser femení. L’ articulista es preguntava que haguera passat si Stalin, Hitler , Mussolini i Franco, en comptes de néixer homes haguessin nascut dones. Potser ens haguérem estalviat molts problemes i sobretot s’ haurien evitat mortalitats massives.

La història és un gran teatre a on no hi ha assaigs. Potser per això som a on som.  Es prenen decisions polítiques que tenen repercussions reals ,sense assaigs previs. I aquí potser rau les dificultats de la política. Hom ha d’ actuar sense xarxa de seguretat.

Tothom es veu en cor de dir totes les maldats dels que manen i sovint tenen raó. Sense cap dubte el gran repte d’aquest segle és com trobar la manera adequada de governar-nos des del nivell local al nivell mundial. És una gran paradoxa : mai com ara hem tingut ciutadans amb talent i amb una gran  capacitat de raonar, i en canvi sembla que com a col·lectiu som un veritable desastre.

Torno a França, que segueix produint un esplet d’ escriptors i pensadors envejable.

Acabo de llegir una novel·la d’Anna Gavalda, una professora d`Institut que va decidir escriure novel·les. He llegit “ Je l’aimais” i m’ ha agradat molt.  Pel seu llenguatge directe i per la seva capacitat de crear uns personatges molt reals. Ara ja no puc parar hi ja he començat una altra novel·la seva “ Ensemble  c’est tout”.

Em temo que tinc una addicció als escriptors i pensadors francesos, durant anys he anant seguint a una persona fascinant, Silvia Kristeva , psicoanalista i escriptora que no para mai de sorprendrem. Fa poc vaig llegir “ L’ avenir d’ une revolte” que toca de ple la nostra situació social actual.

Tot i així el meu autor de capçalera és André Comte-Sponville que va publicar fa anys “ Traité du Désespoir et de la Béatitude”, que no puc deixar de llegir un dia i un altre. Sense deixar de costat a en François Jullien que és un dels millors coneixedors de la cultura xinesa i m’ha ajudat a entendre aquesta complexa cultura.  I quan tot tremola hom ha de llegir en Alain Minc un personatge polèmic ( ha estat conseller de Sarkozy) però té una ment clarivident. Em va agradar molt el seu assaig “ Le nouveau Moyen Age”, publicat el 1993, a on anuncia moltes de les coses que ens estan passant.  Tampoc puc oblidar-me d’ un escriptor prolífic com Jacques Attali, un dels darres llibres seus que he llegit “ Histoire de l’Avenir “, un llibre fascinant que m’ ha ajudat a entendre la nostra realitat actual.

La llista seria llarga, però el que vull assenyalar és la vitalitat de la cultura francesa, a on trobes sempre un debat apassionant a les diverses cadenes franceses de televisió. A in sempre hi ha un escriptor que gosa posar potes enlaire del poder establert com és en Michel Onfray, un sociòleg que ha gosat posar en crisi la psicoanàlisi i sobretot al seu pare en Sigmund Freud ( Le crépuscule d' une idole).

Quan un país, com el nostre està afectat per l’ asma, ens convé explorar d’ altres territoris, no per què siguin millors, si no per què són diferents, i sobretot són més valents i agosarats.