BOSTON. Art i tecnologia




Cada cop que tinc ocasió d’anar a Boston, intento  descobrir una mica més aquesta ciutat fascinant. Feia temps que volia visitar el Museum of Fine Arts http://www.mfa.org/   .  Tot i fent un dia de tardor meravellós,  he anat al museu. En especial volia veure una exposició temporal d’ en John Singer  Sargent i una mostra de fotografies de de l’ Iran i del món àrab fetes per dones.  “She Who Tells a Story  Women Photographers from Iran and the Arab World”.
John Singer Sargent (12 de gener, 1856 - 14 d'abril de 1925). Va ser un artista nord-americà, que es va instal·lar primer a  Paris i desprès a Londres. Durant la seva carrera, va crear uns 900 olis i més de 2.000 aquarel·les, així com una infinitat d'esbossos i dibuixos al carbonet.  Tenia una gran facilitat pel retrat i per l’ aquarel·la.  La seva obra té una lluminositat i una facilitat en donar un impacte visual ple d’ emoció.
Les fotos  extraordinàries. Poques vegades es pot gaudir de la estètica i de la captura de realitats que en aquesta exhibició.





Més enllà d’ aquestes dues mostres, he donat un ràpid recorregut per aquest museu. A destacar tot el que es mostra d’art antic, en especial  Egipte, Mesopotàmia, Grècia , Roma i Xina. Fascinant.  També les seccions d’Europa i Amèrica.  És un museu que hi ha una mica de tot.
Però no podia oblidar que la meva estada a Boston es deguda a un simpòsium sobre tecnologia i salut.  I et dones compte mirant el passat que la tecnologia ha estat un element clau de transformació de la nostra societat. En Werner  Rammert afirma que la tecnologia ha sofert una evolució conceptual que la percebuda com acció ( Handeln), cosa ( Sachen) i símbol ( Symbole) (1).  Per en  Thomas Parker Hughes hi ha una mena d'evolució tant de la tecnologia com de la seva manera de comprendre-la. Al començament, la tecnologia estava fortament relacionada amb els aspectes religiosos. Es considerava que la tecnologia era el mitjà de recuperar el paradís edènic i d'establir aquí a la terra: en aquest sentit, es bevia de les fonts del mil·lenarisme. La capacitat tècnica era una participació del poder creador diví, una espurna (spark) del poder de Déu (2)
En qualsevol cas, Hughes és conscient de la complexitat inherent al concepte de tecnologia i la dificultat de definir-la: «La tecnologia és confusa i complexa. És difícil definir-la i comprendre-la ». Al costat d'això, el nostre historiador protesta contra una actitud molt comuna actualment entre els investigadors de la tecnologia (sobretot, els sociòlegs): em refereixo a considerar que tecnologia és només Internet, els ordinadors i les TIC, com si tot aquest «món construït per l'home »des de l'antiguitat no fos també tecnologia.
El missatge és doncs el “ món construït per l’ home”.  I la pregunta que em faig quin és avui “ aquest home “.  No podem avançar amb la tecnologia sense aprofundir sobre l’home d’ avui.  Coneixem força bé les tecnologies, però em temo que desconeixem com són les persones, amb la seva diversitat  cultural i el seu marc social .  Tenim molta feina...


1. RAMMERT, Werner. The Cultural Shaping of Technologies. The Meaning of Economic Criteria and Cultural Patterns in the Technological Development (1998). In  Social Shaping of Technology.  Copenhagen: Knut Sörensen, 2000.


2.Thomas Parker Hughes .Human-Built World. How to Think about Technology and Culture. Chicago,The University of Chicago Press, 2004







Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Liderazgo: un elemento clave para el siglo XXI

Imagen
Los seres humanos tenemos una característica compleja: la de ser capaces de organizarnos. Los animales también lo hacen. En su caso es el propio instinto, en el nuestro es fruto de un largo proceso de hominización. Aunque quizás estemos tentados de encontrar respuestas en el hecho de poseer un impresionante cerebro, seguramente nos perderíamos en un sinfín de investigaciones y de teorías sobre el porqué y cómo nos organizamos. A pesar de que no siempre podemos estar orgullosos de la forma en que nos organizamos, no podemos negar que nuestra sociedad ha evolucionado extraordinariamente, en especial en los últimos siglos. Uno de los factores clave ha sido el liderazgo. Winston Churchill tuvo un ataque de rabia cuando varios de sus ministros le propusieron un tratado con Hitler para evitar la guerra. ¿Qué hubiera pasado si Churchill hubiera hecho caso de estos ministros? O bien, ¿qué hubiera pasado si Cristóbal Colón no hubiese sido un pesado buscando financiación para su "locura&quo
Leer más

ESTEM VACUNATS, PERÒ TOT I AIXÍ, UN DIA ENS MORIREM.

Imagen
                                                                        “Lamento por Ícaro” (1898) de Herbert Draper Ja fa dies em van posar la segona dosi de la “Vacuna”. Tot un alleujament i una alegria immensa saber que cada cop hi ha més persones vacunades. Un any enrere, amb l’evolució de la pandèmia, era impensable que en tan poc temps poguéssim disposar de la “Vacuna”. Tot una gesta científica que hem d’apreciar molt. En certa manera, els que hem aconseguit arribar fins aquí som uns afortunats. Fins el dia 24/04/2021 hi ha hagut, en el món, 152 milions de casos de contagi, dels que 85 milions s’han recuperat i 3,18 milions   han mort. És a dir, és com si 15.500 avions amb 200 passatgers cadascun s’haguessin estavellat. Sense oblidar, els milions de persones que no s’han recuperat plenament. Hem viscut i encara vivim moments difícils, on les males notícies s’han succeint unes a les altres com és el cas de la Índia o Brasil. Tots, d’una manera o altra, ens hem plantejat la pos
Leer más

L'ART I L' ART DE VIURE

Imagen
    En temps de crisi, com és el de la pandèmia, acostumo a refugiar-me en els Clàssics. Aquestes darreres setmanes he llegit “ La Història de l’ Art d’en Ernest Gombrich. Un llibre apassionant que va ser publicat l’any 1950, encara que va ser escrit ben abans. Desprès hi ha hagut una vintena d’ edicions. S’ha publicat en 39 idiomes i 6 milions de llibres en total . He après molt amb aquesta obra d’en Gombrich. Entendre la evolució des de l’art de la prehistòria fins l’art modern, passant per la Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Entendre el perquè els egipcis nomes podien expressar l’art d’una forma molt rígida, o els grecs van ser capaços de crear tota una excepcional cultura de l’art que va marcar bona part del Renaixement. Com l’art s’expressa segons la cultura de la societat. L’ evolució de l’art és sempre complexa, seguir models antics o innovar. Art i Cultura De l’art dels egipcis a on els artistes eren anònims i considerats com uns obrers com els altres fins a la dignifica
Leer más