Cinquanta anys de treball...

Viatge llampec a Edimburg. Debat sobre el llibre verd de mHealth de la Comissió Europea. Aquests viatges són generosos en donar temps per pensar. Avui és gairebé un luxe. Edimburg amb sol és una meravella.

M’ he adonat que enguany farà 50 anys que treballo. Des de juny  del  1964. De  veres. A més d’ indicar que ja tinc els meus anys, també adonar-me de la ruta que he recorregut aquests 50 anys. Sens cap dubte sóc un afortunat, per no dir un privilegiat, pel fet de viure amb una gran intensitat  les oportunitats que he tingut aquests anys.

Però també és temps per demanar-se un mateix que he aconseguit, en que he fracassat i sobretot si he estat capaç de fer , com diu molt bé en Plotí “ ...enleve tout ce qui est superflu, redresse ce qui est oblique, purifiant ce qui est ténébreux pour le rendre brillant, et ne cesse d’ esculpter ta propie statue”.( 1). Quan Plotí parla d’ estàtues refereix no a les estàtues del parc sinó de l’art de “ extreure material” per oposició a la pintura que n’ afegeix. L’ estàtua, agalma,és presonera dins del bloc de pedra, manllevar el que sobra , és deixar-la respirar a l’ aire lliure.

 Sèneca en la seva carta 12 a Lucilius, proposa de “ viure la teva jornada” com si tota la vida transcorregués avui, ara. Com si fos el darrer dia de la teva vida i pots dir “ he viscut”. I per acabar d’ adobar-ho en Plató en el seu Fedon que es taxatiu quan afirma “ filosofar és aprendre a morir” (2).

Tot un repte.  Plató en la seva obra “Alcibiades” ,  ens posa deures. Ens diu que les quatre virtuts de l’ educació grega aplicada  al rei persa són:  la saviesa ( sophia), la moderació ( sôphrosunê), la justícia ( dikaiousunê) i el coratge ( andreia).  El pobre Alcibiades es va quedar una mica espaordit . Jo també.

Totes aquestes reflexions crec que  em poden ajudar a analitzar les meves KPIs.

Un KPI, de l'anglès Key Performance Indicator, conegut com indicador clau d'acompliment, (o també Indicador clau de rendiment) és una mesura del nivell de l'acompliment d'un procés; el valor de l'indicador està directament relacionat amb un objectiu fixat per endavant. Normalment s'expressa en percentatge.

Un KPI es dissenya per mostrar "com" es progressa en un aspecte concret; en aquest sentit indica rendiment. Hi ha KPI per a diverses àrees d'una empresa: compres, logística, vendes, servei al client ... Les grans companyies disposen de KPI que mostren si les accions desenvolupades estan donant els seus fruits o si, per contra, no es progressa com s'esperava .

Tornant a Sèneca a les seves Cartes a Lucilius, afirma que l’ escriptura transforma les coses vistes o escoltades en “ força i sang”. Impressionant. Ara lamento que no haver escrit més durant la meva vida. En Foucault en “ Dits et  écrits” (3) ens recorda la practica antiga de “ hupomnémata “, els carnets de notes a on es consignava les lectures llegides per recollir-se i meditar.  El temps passa i hom oblida. El que està escrit ens arrela i ens confronta mb el que érem i amb el que som. La primera fallida en els meus KPIs és el no haver escrit prou  les vivències i l’ amarament de les meves lectures.  No per la nostàlgia que suposen, sinó per sentir  la fermesa de les petjades que hom deixa aquí i allà. Massa tard.

No n’ hi ha prou en seguir a Sócrates amb el seu “ coneix-te a tu mateix”.  Cal “ transformar-se un mateix”.  Una segona etapa. En podem dir el “ souci de soi” , el tenir cura d’ un mateix. Pels  grecs,  el tenir cura d’ un  mateix és quelcom imprescindible per saber governar. Una altra fallida en els meus KPIs. Encara que a la meva vida he viscut diferents transformacions  de  mi mateix, lamento no haver-ne estat sempre conscient en el seu moment.  

Però el “souci de soi” no vol dir ser egoista. De fet és ser més generós , car si jo ja em cuido, si penso i reflexiono, estic més disponible als altres. Sense condicions.  Tampoc estic orgullós dels meus KPIs en aquest àmbit. En el curs dels meus 50 anys de treball, he conegut molta gent, he fet molts amics, però no estic segur que els hagi cuida’t tal com calia. Tinc un sentiment de pèrdua...Tot i així he après com diu Plató “ Celui-là seul t’aime qui aime ton âme” i “ celui qui aime to âme ne la quittera pas, tant qu’elle cherchera à devenir meilleure” (4).  Encara que el temps passi aquells o aquelles que ens hem trobat en “ l’ànima” sempre  que ens retrobem  és com si fos el primer dia.

En 50 anys de vida laboral he tingut l’oportunitat de reinventar-me moltes vegades. He tingut èxits i he tingut fracassos, però sempre he aconseguit tirar endavant, aprenent de nou, innovant i treballant per objectius, més que per aconseguir més poder. La veritat que el contacte amb el poder  sovint m’ ha cremat les ales, com si fos una papallona de nit que s’ acosta massa prop de la llum. No estic fet per això. De sempre he tingut una vocació per lo públic, millor dit per l’ espai públic, l’ espai de lo comú, de la ciutadania. Alguns en diuen política. Aquesta  ara està desprestigiada, però no per això no  deixa de ser cabdal per la ciutadania.

50 anys d’ aprenentatge. I encara em queda molt a aprendre.  Com deia Spinoza “ La activitat més noble que  un ésser humà pot assolir  és la d’ aprendre a comprendre , perquè comprendre és ser lliure” . Haig d’ agrair a  desenes de persones que m’ han ensenyat a comprendre . Sense elles no seria el que sóc, ni sabria el que sé.  Hem sento part d’ una xarxa informal de persones que m’ han ajudat i que m’ estimo molt. Sovint em sento en deute amb moltes d’ elles. I sé a l’ avançada que mai els podré retornar el que m’ han donat.  Aquesta xarxa que per a mi és  xarxa de la vida, que m’ insereix de ple en  la natura sense discontinuïtat, em motiva i m’ esperona.  

Queda molt per recórrer,  sempre amb l' inspiració d’ aquest fragment  XXXVIII de “La Pell de Brau” d’en Salvador Espriu :

...Provarem d’ alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l’ última victòria sobre l’ esglai....

Bibliografia

1.       Plotin. Enneide, 1, 6,9, 7. Cité d’ après P. Hadot, Exercises spirituels p.50

2.       Platon. Phédon. 67 i 81

3.       M. Foucault, Dits et écrits, Paris. Gallimard, 1994, vol IV, p 545

4.       Platon. Alcibiade 131

  5   Espriu, Salvador. La pell de Brau. 1960. Barcelona.

.