EL SOMNI AMERICÀ
Acabo de tornar de vacances als Estats
Units. Concretament a Portland (Maine) i a Boston ( Massachusetts). Encara ja
coneixia aquests territoris dels Estats Units, sempre sembla que sigui la
primera vegada. Hi ha moltes coses a descobrir i a gaudir.
He aprofitat per rellegir la història
d’aquests indrets. La geografia ha d'anar acompanyada de la historia. No es pot
comprendre un país, una ciutat, una cultura només viatjant i gaudint dels
paisatges i de la gastronomia ( en especial en la costa de Maine) sense
conèixer una mica la història d'aquestes poblacions.
Per cert, estic llegint un llibre
apassionant. On Grand Strateggy d’en John Lewis Gaddis. Intenta
analitzar les estratègies al llarg
de la història i de les cuites viscudes per diferents civilitzacions i
sobretot l'impacte dels líders polítics, socials o econòmics.
Encara que comença amb les civilitzacions
antigues, fa una anàlisi formidable dels Estats Units i de la seva posicionament
en el món. La química de la història i la dels seus protagonistes evidencia que
cada país és a on és per quelcom. No hi ha màgies ni encanteris.
Al final cada cultura i cada comunitat
humana és el fruit de centenars de decisions i milers de micro accions, que per
bé o per mal han anat construint o destruint aquestes comunitats. Si la genètica
biològica dels humans ens influencia, ens limita així com ens propulsa, la “ genètica
històrica” potser encara té més importància.
Per exemple els Estats Units al llarg de l’historia
ha tingut 371 Premis Nobel. 73 Química, 57 Economia, 12 Literatura, 21 Pau,
Física 94 i Medicina 103. Total el 48% del total de premis atorgats. Espanya en
total 8 Premis Nobel, 6 Literatura i 2 Medicina. El regne Unit 132 i Alemanya
107 i França 62. Evidentment el nombre de Premis Nobel no vol dir que el país
vagi més bé o més malament. Però sí que hi ha infraestructures educatives, motivació
i recursos per la recerca.
També hom es pot demanar com un país
amb 371 premis Nobel acabi a les mans d’un personatge sinistre i patològic com
en Donald Tramp. Veurem amb el temps el seu impacte negatiu en la societat americana
i per desgràcia a d’ altres països que sense saber com es veuran afectats, almenys
en les seves economies.
Tot un exemple en la història dels
lideratges de com un líder pot malmenar un país i la seva societat. Vaig llegir
fa temps i no recordo a on, que l’ autor de l’ article es preguntava que hauria
passat si Stalin, Hitler, Mussolini i Franco en comptes de néixer nens
haguessin nascut nenes. Segurament s’ haurien estalviat molts morts, ferits i molt
sofriment.
No ens enganyem el problema real no
és el President Trump, el problema és com una societat s’atabala i necessita un
líder com ell. És el que està passant a
Itàlia, a Polònia, Hongria o a Turquia, entre d’ altres.
Moments difícils. La democràcia pot
morir degut el seu èxit. Mai en la història de la humanitat havíem viscut tant
bé, encara que per desgràcia no tothom viu bé. Tot i així no tothom pensa igual
tal com es manifesta en el gràfic adjunt:
Tornem als Estat Units i la seva història. Ara
que està de moda el concepte de la independència, cal llegir a fons el procés de
com Estats Units ( abans desunits) va arribar a la independència del Regne
Unit. Força diferent de com van aconseguir la independència els països de la Amèrica Llatina. Val a dir que la independència
dels Estats Units va viure desprès una cruenta guerra civil, que va tenir més a
veure amb el problema de l’ esclavatge que amb les conseqüències de la
independència. Resumint molt, en el moment de la independència 13 estats es van
posar d’ acord amb la constitució dels Estats Units fins arribar a 50 amb el
temps.. Això sí tots amb les mateixes
condicions constitucionals ( aquí en diríem “ cafè para todos”) . Sense cap
dubte la independència es va aconseguir gràcies a uns líders excepcionals amb
visió i amb una gran voluntat integradora
En canvi a l’América Llatina han acabat
sent 48 estats tots independents uns dels altres. Avui
per avui nomes hi ha hagut 16 premis Nobel en tota la història d’ Amèrica
Llatina. Començant pràcticament al mateix temps els processos de independència els
resultats han estat molt diferents entre els Estats Units (329 milions) i Amèrica
Llatina ( 625 milions),
No es que vulgui defensar el model
capitalista o el contrari. Nomes tenir elements de reflexió a l’ abast.
La genètica històrica es important. La
podem manipular i disfressar, però no la podem canviar. Nomes podem treballar de valent per una societat més justa, amb valors
i amb més solidaritat. Tenint en compte el que som i com som. Sense somiar. Amb
fermesa i amb lleialtat.
Ei! Que he fet unes vacances
fantàstiques i inspiradores...i ara ple d’ energia i ànims em poso a treballar...amb
ganes de posar més grans de sorra per un món millor.
Comentarios