Bloc d'en Joan Cornet

Constructive Thinking: The Key to Emotional Intelligence

Crec que tots hem tingut experiències pràctiques que ens demostren que això de governar no és cosa fàcil. Per exemple estar al front d’ una comunitat de veïns, una associació de pares de l’escola o del club de futbol del barri. Primer costa trobar persones que es vulguin comprometre i acceptar càrrecs , que com el nom indica significa “ càrregues”. Tothom busca excuses, no tinc temps, ara no puc, no ho faré bé, etc. Un cop al front de les entitats comencen els problemes, la gent no ve a les reunions, n’ hi ha que només venen per protestar o posar pals a les rodes, encara que sempre n’ hi ha de compassius que ens donen el seu recolzament i que finalment fan que ens n’em sortim. Si aquests exemples de la vida quotidiana els apliquem a les gran organitzacions , a les administracions o als governs els problemes esdevenen grandiosos . Com posar d’acord interessos sovint antagònics, per exemple com trobar un equilibri d’ interessos entre els cotxes, les motos, les bicicletes, els bus...

El 20 de maig, J. Craig Venter i el seu equip de JC Venter Institute van anunciar la creació d'una cèl•lula controlada per un genoma sintètic en un article publicat a Science. Com a historiador de la ciència George Dyson assenyala, "des del punt de vista de la tecnologia, un codi generat en un ordinador digital és ara auto-replicant del genoma d'una línia de cèl•lules vives. Des del punt de vista de la biologia, un codi generat per un organisme viu s'ha traduït en una representació digital de reproducció, edició i transmissió a altres cèl•lules. " El 1953, quan l'estructura de l'ADN va ser establerta, hi havia 53 kilobytes d'emmagatzematge electrònic d'alta velocitat al planeta terra. Dues formes totalment separades de codi van ser posats en ruta de col•lisió. Primitiu que sigui, ara tenim un dels tan esperats resultats. Cal recordar que en el mes de febrer del 2001 es publica a la revista Nature el Genoma Humà que havia investigat amb èxit en ...

Fa poc vaig estar a Paris. Feia temps que no tenia l’oportunitat de fer-ho. Aquests viatges i estades tenen sempre una mirada al passat. La darrera vegada que vaig viure aquí. La gent que vaig trobar. Les imatges dels carrers i dels monuments. De cop i volta es projecte una pel•lícula que tot essent l ‘actor acabes sent espectador. França, la llengua i la cultura francesa sempre m’ ha fascinat. Grans filòsofs, escriptors, pensadors, artistes, directors de cinema... Una cultura que sempre va un pas davant. Molière, Pascal, Montaigne, i més recents com Sartre, Camus, Foucault, Baudrillard, Lacan Derrida, son un exemple d’ una cultura que ha tingut sempre una gran vitalitat. No diguem la qualitat del cinema amb personatges com Truffaut, Godard, Chabrol que han marcat tota una època. Passejar pels Champs Elysées i desprès per la Rive Gauche és una experiència que malgrat ser repetida, sempre és nova. El pes de l’ història i la bellesa dels edificis fan impacte. Perdre’s pel Louvr...

L’any nou s’ acaba d’ estrenar. I amb ell l’ esperança de millorar. Nous plans. Una litúrgia que no podem estalviar-nos. La màgia del temps. El futur sempre és optimista. El temps “ aquest gran escultor “ que deia Margaret Youcernar, no ens deixa de fascinar i sovint ens fa la vida difícil. Si tingués temps... No tinc temps...Vaig de bòlid... sentim o diem sovint. Sens cap dubte el concepte del temps segueix sent un misteri per la ciència. Tampoc la filosofia i la psicologia se’n surten massa ben parades. Segurament el passatge d’ una societat agrícola a una post industrial no ens ajuda gaire. De treballar de sol a sol i dormir quan és fosc a una via a on els rellotges/ despertadors i les agendes ens manen hi ha un gran salt. El nostre calendari gregorià és el fruit dels calendaris de babilònics , egipcis, jueus i romans. Els egipcis van elaborar un calendari de 12 mesos amb 30 dies cada un. D’ això fa gairebé 2.500 anys. Però és a l ‘any 1283 que es construeix el prime...

La vida és un camí ple de sorpreses. Al final hem aconseguit que el famós Tractat de Lisboa s’ aprovés. Gairebé 8 anys d’ ensurts . Pels que hem viscut el projecte europeu de prop va ser una gran notícia. Ara ja s’ ha donat el pas important de nomenar el president de la Unió Europea i del Responsable dels afers internacionals de la Unió Europea. Henry Kissinger es queixava que quan volia parlar amb Europa no sabia a qui trucar. Ara sí. Ja hi ha noms i per suposat telèfons. Ha estat una tasca complexa la que ha desenvolupat amb èxit la presidència de torn de la Unió Europea, és a dir el govern suec. Trobar unanimitats és una tasca gegantina en un univers a on hi han vint i set caps d’estat o de govern a on cada ú té la seva agenda i el seus interessos. Hi ha qui opina que amb el mètode europeu d’escollir càrrecs sempre anem als perfils baixos. Es veritat que el que fins ara ha estat primer ministre belga Herman Van Rompuy no el coneix gairebé ningú i que la Catherine Asthon h...

Desprès de dos dies de reunions a Brussel•les he agafat l avió a l’aeroport de Zaventem per tornar a Barcelona. La rutina de sempre. Gent amunt i avall. Control de seguretat. Sempre humiliant. Per sort el vol surt puntual. Al cap de poc de que l’avió se s’enlaira descobreixo una posta de sol extraordinària. Uns núvols tacats de vermell i un sol que se’n va poc a poc. Ha durat força estona . Com una melodia musical. Ha estat de veritat un moment màgic. Cada cop més aprecio aquests moments màgics. Es una experiència única. No sé si son moments que busques o moments que et troben. La sensació de estar en un indret , en una situació determinada, especial , inesperada i que fet i fet t’omple de joia. La nostra vida atrafegada no ens deixa contemplar el nostre entorn. Anem sempre per feina. Coses importants que cal fer. O problemes que cal resoldre. A veure si amb tan tràfec, ens oblidem de viure. De forma casual en les darreres setmanes he tingut que viatjar bastant. Primer À...