Bloc d'en Joan Cornet

Desprès de les vacances d’estiu tot sembla com una pujada amunt. L’ economia que no ens dona bones notícies, l’ atur que sembla que no toca fons i un ambient enrarit per l’ espasa de Damocles del nostre pobre Estatut. I a sobre les escoles no comencen fins el 14 de setembre. Som un país que estic segur podria tenir un “record” Guinnes . Cap país pot tolerar unes vacances de tres mesos de les escoles... Però en fi que hi podrem fer. Tot ens hem posat el vestit de treballar ( menys els pobres que estan en l’atur), posem el somriure a disposició de les audiències i cor que vols estem disposats a fer el que calgui. Som uns bons ciutadans que fem els nostres deures. Haig de dir que de les moltes noticies de l’estiu em va impressionar la de la noia holandesa de 17 anys que les autoritats, en concret els serveis socials, l’ han posat sota la seva custòdia per tal d evitar que doni la volta al mon en vaixell i en solitari. Els seus pares estaven d’acord, però ai las, la societat tem per ella....

El 19 d’ abril del 1979 es constituïen arreu del país els ajuntaments democràtics. D’això fa 30 anys enguany. Fa pocs dies l’ Alcalde de Barcelona, en Jordi Hereu ens invitava a celebrar-ho en el saló del Consell de Cent. Com sempre que fem trobades d’ aniversaris la nostàlgia és de rigor. Sens cap dubte en trenta anys tots hem canviat . Però també els pobles i les ciutats de Catalunya han canviat. A mi em sembla que per bé. Si poguéssim tenir la foto de com estaven els nostres pobles i ciutats fa trenta anys i com estan avui ens quedaríem ben sorpresos de constatar els nombrosos canvis que han viscut. Val a dir que els començaments no van ser gens fàcil. Manca de recursos econòmics i en especial la dificultat de governar sota unes lleis locals del franquisme que feien grinyolar tot el sistema municipal. Moltes expectatives, moltes ganes de canviar les coses i molta voluntat van ser els motors del canvi en el mon local. Fa 30 anys encara no érem membres de la Unió Europea , el món n...

La setmana santa ja no és el que era: la celebració de la mort i la resurrecció de Crist. Tota una epopeia. Fins el punt, que recordo de petit ,que de divendres a diumenge sant, a la ràdio només es podia escoltar musica clàssica. Era l’expressió d’ un dol col•lectiu que finalitzava amb la joia de la resurrecció : la Pasqua. Poca gent jove sap de que va tot plegat, més enllà d’ unes vacances que ens van molt bé per arribar a les de l’estiu. Per a mi que no crec en la resurrecció, aquesta setmana és una ocasió per reflexionar sobre la mort (ja que aquesta si que és certa). Us recomano que doneu una ullada a un quadre d’en Hans Holbein el jove ( 1497-1753) que va pintar a l’any 1522. Es tracta de “ El Crist mort” que es troba al museu de Bâle i que va tenir un enorme impacte sobre Dostoievski. Davant d’ aquest quadre de Holbein, el príncep Mixkin així com Hipòlit, personatges de”L’ Idiota” ( 1869) dubten de la resurrecció (1). La mort tan natural, tan implacable, aquest cadàver sembla qu...

40 anys Lacetània. Manresa

Estic tornant d’una reunió a Brussel•les. Llegint la premsa a l’ avió m’adono que a l’ Assemblea Nacional francesa estan discutint una nova llei sobre el piratatge d’ obres culturals a Internet. La ministre de cultura , Christine Albanel ha defensat davant dels diputats el projecte de llei creació i Internet. “ No pretenem pas eradicar totalment el fenomen de masses que suposa el piratatge d’obres culturals sobre Internet, més aviat és la manifestació de la vocació de contribuir a la pressa de consciència en els internautes d’ un estat d’esperit nou” Més endavant ha afirmat a “ l’economia paràsita del piratatge cal oposar un Internet civilitzat”. De fet la proposta de la ministre de cultura és la de controlar a aquells/es que baixen fitxers de música o pel•lícules de forma il•legal. La proposta és la de que un cop detectat el delicte s’envia una carta a l’ internauta per dir-li que l’ han caçat i li preguen que no ho faci més. Fins a tres cartes, a la quarta l’ autoritat competent l...

He estat uns dies a Praga participant a una trobada de Ministres de Sanitat de la Unió Europea, entorn del tema de la e-health. Fa deu anys que la Comissió Europea va posar en marxa un programa ambiciós per tal de potenciar les tecnologies de la informació i de la comunicació en l’ àmbit de la salut. Sense cap dubte estem vivim un gran canvi en la forma que entenem els serveis de salut. Per una banda l’ envelliment de la població, l’ augment de malalties cròniques, les noves descobertes en la genètica, la biomedicina, i en especial les tecnologies estan obrint un nou paradigma. La recepta electrònica, la història clínica digitalitzada, les imatges mèdiques digitals, etc no solament permeten una major eficàcia, si no també una major transparència i un a major seguretat. A destacar que amb la telemedicina i la teleassistència s’ obren un munt de possibilitats d’ atenció del metge a distància. Es tracta de fer circular l’ informació i no tan les persones. Especialment tenir atenció mèdic...

La por és una reacció en cadena en el cervell que comença amb un estímul estressant i s'acaba amb l'alliberament de productes químics que provoquen l acceleració de les palpitacions del cor, respiració ràpida i un augment d’ energia als músculs, entre altres coses, també coneguda com la “lluitar o fugir” resposta. L'estímul pot ser una aranya, un ganivet a la gola, un auditori ple de gent esperant que parli o el sobtat so de la porta contra el marc de la porta. O potser també el viure situacions de crisi o d’ incertesa com la d’ara. La por s'ha de distingir de l'estat emocional d'ansietat, que normalment es produeix sense cap tipus d'amenaça externa. A més, el temor es relaciona amb les conductes de fugida i d'evitació, mentre que l'ansietat és el resultat de les amenaces que es perceben com incontrolables o inevitables. La por s’encomana. Això pot portar al pànic. Quelcom incontrolable que se’ns emporta pel davant. En incendis de lloc públics la m...