Bloc d'en Joan Cornet

Acabo de tornar de vacances als Estats Units. Concretament a Portland (Maine) i a Boston ( Massachusetts). Encara ja coneixia aquests territoris dels Estats Units, sempre sembla que sigui la primera vegada. Hi ha moltes coses a descobrir i a gaudir. He aprofitat per rellegir la història d’aquests indrets. La geografia ha d'anar acompanyada de la historia. No es pot comprendre un país, una ciutat, una cultura només viatjant i gaudint dels paisatges i de la gastronomia ( en especial en la costa de Maine) sense conèixer una mica la història d'aquestes poblacions. Per cert, estic llegint un llibre apassionant. On Grand Strateggy d’en John Lewis Gaddis. Intenta analitzar les estratègies  al llarg  de la història i de les cuites viscudes per diferents civilitzacions i sobretot l'impacte dels líders polítics, socials o econòmics. Encara que comença amb les civilitzacions antigues, fa una anàlisi formidable dels Estats Units i de la seva posici...

Al cap dels anys em demano que és el que puc saber, que tinc de fer i quin dret tinc en esperar quelcom. Els anys passen molt de pressa. He viscut una vida molt intensa. Vull seguir en la intensitat. He estat molt afortunat. Hi ha etapes en la vida. Etapes que no decidim. Ens venen donades. Hi ha un moment que hom pot decidir la propera etapa, que no ve donada per fenòmens externs, sinó més aviat per la vitalitat interna. Sovint en la vida has de seguir les prescripcions que et venen  de fora. les regles de la raó, els imperatius de la teva conducta, sovint modèlica, i els dogmes que t’ atrapen. Hi ha una transformació silenciosa que et porta a una ètica de la promoció del que surt del més profund de tu mateix. La qüestió és si seré capaç de començar un nou dia, per allunyar-me de la meva vida precedent, de la que no tinc masses coses per penedir-me, malgrat sovint he estat atrapat per la realitat que m’ ha envoltat, i començar un dia nou, una nova etapa? per ...

BREXIT. Un dia nefast pels que creiem en Europa. Vaig estar a Londres els dies 21 i 22 de juny per feina. Just abans del referèndum sobre l’ pertinença del Regne Unit de ser part de la Unió Europea. El 24 de juny, casualment dia del meu sant i aniversari, em desperto amb la notícia que el 52% de ciutadans del Regne Unit han decidit separar-se de la Unió Europea. Com a ciutadà de l’ UE m’ ha afectat. També perquè la meva parella és anglesa i els meus fills tenen doble nacionalitat. Encara que els meus fills tindran, espero, l’avantatja de tenir els dos passaports. Vaig estar 16 anys treballant en les institucions europees, la major part a la Comissió Europea i 5 anys al Parlament Europeu. Vaig tenir el privilegi de treballar amb ciutadans anglesos, i en el Parlament, com a secretari del Grup Socialista Europeu vaig tenir una Presidenta anglesa, en concret del “Labour Party”. Vaig aprendre molt d’ells i elles. Em va encantar la seva visió pragmàtica del món. Una gran cultu...

Quan començo vacances d'estiu, m’atabalo per decidir que és el que vull fer.   Aquest any coincidit just a la meva tornada del Mobile World Congress Shanghai, que va tenir lloc desprès d' unes jornades de treball a Tromso ( Noruega). O sigui que amb moltes ganes de vacances. Moltes coses per fer, sobretot  les més banals, ordenar documents , fer endreça,, organitzar el despatx de casa,  així com, i ja no banal, contactar amb amics que fa temps que no ens veiem, quedar amb ells per posar-nos al dia, preparar i fer  excursions amb la família i amics, escoltar la música i veure les pel·lícules que fa temps fan part de llistes de pendent . En fi, que això de les vacances si et descuides acaba sent molt cansat... Però, no hem puc queixar, car també  he tingut la sort de tenir temps de llegir.  Com cada estiu trio  una lectura central i tot un seguit d’altres llibres que configuren un còctel força interessant. Enguany m’ he endinsat ...

Desprès d’ un viatge llampec a Roma he estat a Paris. Roma és d’ aquelles ciutats que cada cop que hi vas és com la primera vegada. Té un encant i una vitalitat que no pots deixar de costat. T’ impacte. En Goethe, en el seu “ Viatge a Itàlia” una de les seves obres més atípiques, descriu el 10 de novembre del 1786, quan  ja porta uns dies a Roma   “  Cada dia una cosa nova i digne d’ ésser coneguda, ni un sol dia sense noves, singulars i grandioses imatges, i un tot en el qual s’ ha pensat i somiat durant molt de temps però que la capacitat d’ imaginació, tota sola no hauria assolit mai” (1) . Deixem Roma, i anem a Paris.... Els de la meva generació , almenys una part d’ ella, França ens ha fascinat sempre. Recordo que quan era minyó escolta llegia amb fruïció revistes dels escoltes francesos. Sobretot un còmic de la Patrulla dels Castors ; http://en.wikipedia.org/wiki/La_Patrouille_des_Castors . A mi, com d’altres el Maig del 68, a...

Viatge llampec a Edimburg. Debat sobre el llibre verd de mHealth de la Comissió Europea. Aquests viatges són generosos en donar temps per pensar. Avui és gairebé un luxe. Edimburg amb sol és una meravella. M’ he adonat que enguany farà 50 anys que treballo. Des de juny  del  1964. De  veres. A més d’ indicar que ja tinc els meus anys, també adonar-me de la ruta que he recorregut aquests 50 anys. Sens cap dubte sóc un afortunat, per no dir un privilegiat, pel fet de viure amb una gran intensitat  les oportunitats que he tingut aquests anys. Però també és temps per demanar-se un mateix que he aconseguit, en que he fracassat i sobretot si he estat capaç de fer , com diu molt bé en Plotí “ ...enleve tout ce qui est superflu, redresse ce qui est oblique, purifiant ce qui est ténébreux pour le rendre brillant, et ne cesse d’ esculpter ta propie statue”.( 1). Quan Plotí parla d’ estàtues refereix no a les estàtues del parc sinó de l’art de “ extreure material” pe...