Bloc d'en Joan Cornet

El fundador dels jesuïtes, Ignasi de Loiola, aconsellava als nous membres de la Companyia no fer mudances en temps de tribulació. El consell no tenia res a veure amb el canvi de seu, es tractava de resistir els embats dels poders terrenals. Aquesta sàvia política els va fer forts davant els molts avatars que havien de sortejar en l'eterna pugna entre el poder de l'Església i de l'Estat. La Companyia de Jesús ha sobreviscut encara a costa de perdre influència en els quadres de comandament de l'Església. La recomanació és aplicable a qualsevol temps difícil. Per mi en temps de tribulació necessito tornar als “ Clàssics”.  En Sócrates, Plató, Homer, Sèneca, Buda, Cervantes, Shakespeare, Goethe, Schiller,  Crusoe, Stendhal, Dickens, Verne, Flaubert, Montaigne, Tolstoi, Dostoievski, James, Rimbaud, Espriu, Riba,  etc. la llista seria molt llarga. Són una bona companyia en temps difícils. No es que despreci els autors posteriors, sobretot els del segle XX, an...

He tingut la sort de viure unes setmanes intenses. També esgotadores. No es pot tenir tot. Estic al tren de Odense cap Copenhage... acabo de passejar pels carrers d’ Odense. Sense presses. Tinc temps. He sentit el terra amb les meves petjades. He sentit el vent que m’ acompanyava. No volia pensar. Volia sentir. Impregnar-me d’una ciutat que visito per primera vegada i que desitjava fusionar-me amb ella. Passejant enmig de gent que parla una llengua que no entenc a la que nomes puc comunicar el meu silenci, he mirat a les persones que anaven amunt i avall. Unes atrafegades, d’ altres compartint una estona a l’ entorn d’ un cafè o un plat. Parelles, un puzle de dos peces que no sempre son fàcils de acoblar. Somriures i cares series. Les olors del cafè, de les pizzes, de la carn, del peix no m’ha fet tenir gana. Ha estat una comunicació en silenci. Tots podem sentir les mateix. Una comunitat que comparteix olors i mirades. Hem mirat els mateixos aparadors. Els edificis t...

Acabo de tornar de vacances als Estats Units. Concretament a Portland (Maine) i a Boston ( Massachusetts). Encara ja coneixia aquests territoris dels Estats Units, sempre sembla que sigui la primera vegada. Hi ha moltes coses a descobrir i a gaudir. He aprofitat per rellegir la història d’aquests indrets. La geografia ha d'anar acompanyada de la historia. No es pot comprendre un país, una ciutat, una cultura només viatjant i gaudint dels paisatges i de la gastronomia ( en especial en la costa de Maine) sense conèixer una mica la història d'aquestes poblacions. Per cert, estic llegint un llibre apassionant. On Grand Strateggy d’en John Lewis Gaddis. Intenta analitzar les estratègies  al llarg  de la història i de les cuites viscudes per diferents civilitzacions i sobretot l'impacte dels líders polítics, socials o econòmics. Encara que comença amb les civilitzacions antigues, fa una anàlisi formidable dels Estats Units i de la seva posici...

Al cap dels anys em demano que és el que puc saber, que tinc de fer i quin dret tinc en esperar quelcom. Els anys passen molt de pressa. He viscut una vida molt intensa. Vull seguir en la intensitat. He estat molt afortunat. Hi ha etapes en la vida. Etapes que no decidim. Ens venen donades. Hi ha un moment que hom pot decidir la propera etapa, que no ve donada per fenòmens externs, sinó més aviat per la vitalitat interna. Sovint en la vida has de seguir les prescripcions que et venen  de fora. les regles de la raó, els imperatius de la teva conducta, sovint modèlica, i els dogmes que t’ atrapen. Hi ha una transformació silenciosa que et porta a una ètica de la promoció del que surt del més profund de tu mateix. La qüestió és si seré capaç de començar un nou dia, per allunyar-me de la meva vida precedent, de la que no tinc masses coses per penedir-me, malgrat sovint he estat atrapat per la realitat que m’ ha envoltat, i començar un dia nou, una nova etapa? per ...

BREXIT. Un dia nefast pels que creiem en Europa. Vaig estar a Londres els dies 21 i 22 de juny per feina. Just abans del referèndum sobre l’ pertinença del Regne Unit de ser part de la Unió Europea. El 24 de juny, casualment dia del meu sant i aniversari, em desperto amb la notícia que el 52% de ciutadans del Regne Unit han decidit separar-se de la Unió Europea. Com a ciutadà de l’ UE m’ ha afectat. També perquè la meva parella és anglesa i els meus fills tenen doble nacionalitat. Encara que els meus fills tindran, espero, l’avantatja de tenir els dos passaports. Vaig estar 16 anys treballant en les institucions europees, la major part a la Comissió Europea i 5 anys al Parlament Europeu. Vaig tenir el privilegi de treballar amb ciutadans anglesos, i en el Parlament, com a secretari del Grup Socialista Europeu vaig tenir una Presidenta anglesa, en concret del “Labour Party”. Vaig aprendre molt d’ells i elles. Em va encantar la seva visió pragmàtica del món. Una gran cultu...

Quan començo vacances d'estiu, m’atabalo per decidir que és el que vull fer.   Aquest any coincidit just a la meva tornada del Mobile World Congress Shanghai, que va tenir lloc desprès d' unes jornades de treball a Tromso ( Noruega). O sigui que amb moltes ganes de vacances. Moltes coses per fer, sobretot  les més banals, ordenar documents , fer endreça,, organitzar el despatx de casa,  així com, i ja no banal, contactar amb amics que fa temps que no ens veiem, quedar amb ells per posar-nos al dia, preparar i fer  excursions amb la família i amics, escoltar la música i veure les pel·lícules que fa temps fan part de llistes de pendent . En fi, que això de les vacances si et descuides acaba sent molt cansat... Però, no hem puc queixar, car també  he tingut la sort de tenir temps de llegir.  Com cada estiu trio  una lectura central i tot un seguit d’altres llibres que configuren un còctel força interessant. Enguany m’ he endinsat ...