Bloc d'en Joan Cornet

Quan començo vacances d'estiu, m’atabalo per decidir que és el que vull fer.   Aquest any coincidit just a la meva tornada del Mobile World Congress Shanghai, que va tenir lloc desprès d' unes jornades de treball a Tromso ( Noruega). O sigui que amb moltes ganes de vacances. Moltes coses per fer, sobretot  les més banals, ordenar documents , fer endreça,, organitzar el despatx de casa,  així com, i ja no banal, contactar amb amics que fa temps que no ens veiem, quedar amb ells per posar-nos al dia, preparar i fer  excursions amb la família i amics, escoltar la música i veure les pel·lícules que fa temps fan part de llistes de pendent . En fi, que això de les vacances si et descuides acaba sent molt cansat... Però, no hem puc queixar, car també  he tingut la sort de tenir temps de llegir.  Com cada estiu trio  una lectura central i tot un seguit d’altres llibres que configuren un còctel força interessant. Enguany m’ he endinsat ...

Desprès d’ un viatge llampec a Roma he estat a Paris. Roma és d’ aquelles ciutats que cada cop que hi vas és com la primera vegada. Té un encant i una vitalitat que no pots deixar de costat. T’ impacte. En Goethe, en el seu “ Viatge a Itàlia” una de les seves obres més atípiques, descriu el 10 de novembre del 1786, quan  ja porta uns dies a Roma   “  Cada dia una cosa nova i digne d’ ésser coneguda, ni un sol dia sense noves, singulars i grandioses imatges, i un tot en el qual s’ ha pensat i somiat durant molt de temps però que la capacitat d’ imaginació, tota sola no hauria assolit mai” (1) . Deixem Roma, i anem a Paris.... Els de la meva generació , almenys una part d’ ella, França ens ha fascinat sempre. Recordo que quan era minyó escolta llegia amb fruïció revistes dels escoltes francesos. Sobretot un còmic de la Patrulla dels Castors ; http://en.wikipedia.org/wiki/La_Patrouille_des_Castors . A mi, com d’altres el Maig del 68, a...

Viatge llampec a Edimburg. Debat sobre el llibre verd de mHealth de la Comissió Europea. Aquests viatges són generosos en donar temps per pensar. Avui és gairebé un luxe. Edimburg amb sol és una meravella. M’ he adonat que enguany farà 50 anys que treballo. Des de juny  del  1964. De  veres. A més d’ indicar que ja tinc els meus anys, també adonar-me de la ruta que he recorregut aquests 50 anys. Sens cap dubte sóc un afortunat, per no dir un privilegiat, pel fet de viure amb una gran intensitat  les oportunitats que he tingut aquests anys. Però també és temps per demanar-se un mateix que he aconseguit, en que he fracassat i sobretot si he estat capaç de fer , com diu molt bé en Plotí “ ...enleve tout ce qui est superflu, redresse ce qui est oblique, purifiant ce qui est ténébreux pour le rendre brillant, et ne cesse d’ esculpter ta propie statue”.( 1). Quan Plotí parla d’ estàtues refereix no a les estàtues del parc sinó de l’art de “ extreure material” pe...

Londres una altra vegada. Aquest cop he aprofitat dues exposicions a la National Gallery, una sobre “ Veronese: Magnificence in Renaissance Venice “ (1) i un altre sobre els grans pintors de la renaixença alemanya sota el tema “ Strange Beauty”.(2). El tema de la bellesa sempre és sorprenen. Va costar temps que els anglesos acceptessin les obres de la renaixença alemanya.  Per molts experts anglesos  les obres alemanyes no eren belles o eren excessives, sobretot si es compara  amb les obres del  renaixement italià  Tot i que cal recordar que en aquella època l’ Alemanya que coneixem no existia, més aviat podem parlar de cultura alemanya, que s’ estenia més enllà de les fronteres actuals.  A retenir el fet que la bellesa no és objectivable i tampoc universal. En quan a Veronese,  que de fet es deia Paolo Caliari ( 1528- 1588) va ser un pintor de la Renaixença Italiana , malgrat nascut a Verona , d’ on li va quedar el nom , es va establir...

Sovint és difícil d’ explicar el que ens succeeix  en la nostra realitat quotidiana. Es com voler posar un elefant en una ratonera. No hi ha prou espai. A mi em passa sovint i em dificulta expressar el que he viscut. Potser en el fons la vida és com cuinar. S’ ha de saber el que vols, trobar els ingredients , preparar els plats, cuinar-los adequadament,  fer cas del rellotge de cuina per evitar que sigui massa cru o massa cuit. I sobretot saber presentar els plats. Aquesta definició em serveix pel que he viscut aquests darrers dies.  Tinc masses ingredients, o no faig cas del rellotge, o em costa trobar la bona presentació. En curt sóc una mica desastre.  Això no impedeix que la meva cuina estigui sempre al límit. Com cada nou any, em faig propòsits, sempre nobles i ben intencionats, però com cada any la meva cuina és un caos que no sempre sé manejar. Després de participar a  una reunió europea sobre projectes entorn de l’ envelliment i de la qualita...

Cada cop que tinc ocasió d’anar a Boston, intento  descobrir una mica més aquesta ciutat fascinant. Feia temps que volia visitar el Museum of Fine Arts http://www.mfa.org/    .  Tot i fent un dia de tardor meravellós,  he anat al museu. En especial volia veure una exposició temporal d’ en John Singer  Sargent i una mostra de fotografies de de l’ Iran i del món àrab fetes per dones.  “She Who Tells a Story  Women Photographers from Iran and the Arab World”. John Singer Sargent (12 de gener, 1856 - 14 d'abril de 1925). Va ser un artista nord-americà, que es va instal·lar primer a  Paris i desprès a Londres. Durant la seva carrera, va crear uns 900 olis i més de 2.000 aquarel·les, així com una infinitat d'esbossos i dibuixos al carbonet.  Tenia una gran facilitat pel retrat i per l’ aquarel·la.  La seva obra té una lluminositat i una facilitat en donar un impacte visual ple d’ emoció. Les fotos  extraordinàries. Poqu...

El 14 de novembre es celebrarà enguany el  centenari  de la publicació “Du coté de chez Swann” que va publicar Grasset pagant l’ edició el mateix Proust de la seva butxaca. Abans però va sofrir un seguit de fracassos ja que diferent editors van refusar publicar aquesta obra.  Va ser el final d’  un període complex i d’una obra que es convertiria amb el temps un clàssic de literatura francesa , amb el que va ser “ A la recherche du temps perdu”, una obra de vuit volums. Proust va néixer el 1871 en el bell mig d’un període relativament tranquil a França i que s’ ha anomenat la “ belle epoque”. No podem oblidar però, que just el 1871 França va sofrir una derrota humiliant amb Prússia,  que va provocar un real esforç en buscar com recuperar el prestigi perdut per França. Segurament la construcció de la Torre Eifel el  1889 hi té que veure, la brillant innovació dels germans Lumière fent possible el  cinema, i les descobertes d’en Pierre i Marie ...